“L’estil d’un escriptor és com la identitat del terroir en un bon vi”

Persones Inspiradores

12/05/2018

Professor, escriptor, fotògraf, enòleg. Qualsevol d'aquestes professions definiria a Mauricio Wiesenthal (Barcelona, ​​1943), però ell es queda, sense cap dubte, amb la d'escriptor. "Tota la resta forma part del meu camí, de la meva història. He fet molts oficis per crear-me la meva pròpia biografia, el meu propi relat" confessa, elegant, discret i educat en una conversa informal a La Vinoteca Torres.

Una vida dedicada a la literatura

Les seves paraules desprenen saviesa, cultura. Tot el que diu té sentit i, a la vegada, cada experiència conté l'ensenyament implícit que denota a algú ha viscut molt. La seva història és apassionant. Sempre lligada a la ploma i a la literatura. Fill de catedràtics, el seu primer llibre el va escriure amb tan sols 21 anys i als 22 ja estava donant classes d'Història de la Cultura a l'Escola de Comerç de Cadis, en els Cursos d'Estiu de la Universitat de Sevilla. Es va formar a Espanya i també a un col·legi francès perquè "el meu pare volia que m'eduqués com europeu i que tingués un horitzó internacional més obert". Per aquest motiu, a més de la seva devoció per la cultura espanyola, coneix a fons la literatura francesa i l'alemanya, i així també ha defensat sempre els ideals europeistes seguint les passes de Stefan Zweig, a qui cita com al seu primer mestre. "Comparteixo amb ell la idea que Europa no ha de tenir fronteres, ni prejudicis i que ha de ser oberta de ment". Una filosofia de vida que, sens dubte, va posar en pràctica. Va viatjar per tot el continent, va creuar fronteres i va viure durant llargues temporades a París per perseguir el seu somni. "Vivia la vida per poder ser escriptor i poder relatar un dia el meu combat i la meva experiència". Feia fotografies per acompanyar les cròniques dels seus viatges i -juntament amb els seus reportatges- els oferia a mitjans com Elle, Harper's Bazaar o Vogue. Havia estat col·laborador de National Geografic (Traveler), del Touring Club Italià i d'altres publicacions internacionals. En aquella època va fer de tot. Des de recórrer Europa, en bicicleta i a peu, seguint la glera dels seus rius (amb una companyia de circ) fins a cantar en cafés, i estudiar tot el que es pot imaginar, a la vegada coneixía molts mestres i personatges que s'anaven creuant al seu camí, com Anna Freud, Eugène Ionesco,  Ava Gardner, Golo Mann, Deborah Kerr, Coco Chanel o Paul Morand. "Ho recordo com si fos ahir", ens comenta amb un somriure nostàlgic.

Wiesenthal gaudeix d'una memòria exquisida. Entre anècdotes de la seva vida a París i dels seus viatges per tot Europa, mentre degustem un Jean Leon 3055 Chardonnay, reconeix que el llibre que més li ha costat escriure és la biografia del poeta Rainer Maria Rilke. "Li vaig dedicar moltes hores de la meva vida i aquest dur treball d'estudi i investigació és encara més exigent quan un es fa gran". Avui, alguna de les seves obres com "Llibre de Réquiems", la novel·la "Luz de Vísperas", i el seu assaig més recent "La Hispanibundia", es consideren llibres de culte. Però, apunta "El esnobismo de las golondrinas" com un dels relats que ha gaudit més escrivint: "Tot va començar quan Paul Morand em va dir un dia que les orenetes eren molt esnobs perquè passen l'hivern a Marràqueix i a l'estiu a París. L'esperit del llibre es basa en el dret que tothom té a accedir als plaers i tresors de l'esperit (cultura, educació, gust i bon paladar, que en temps passats, es reservava només per a la part més afortunada i rica de la societat. Per això acusaven de snobs (sine nobilitate) als que tenien el valor de tombar aquelles barreres.

Eliminar la síndrome de la pàgina en blanc, escrivint

Com tot escriptor ens parla de la síndrome de la pàgina en blanc. "És el més cruel que hi ha a la vida d'un escriptor". Per a superar-ho apunta al seu procés de redacció i l'equipara al d'un pintor. "Primer taco la pàgina amb idees i sentiments que em venen al cor, sense atendre a un ordre racional ni a un projecte, deixant-me portar per l'emoció. Així es va perfilant una història que reclama després un dibuix més precís. Als deu minuts ja m'adono si tinc entre les mans matèria per a una novel·la o es tracta d'un relat curt, o un assaig, o un tema que necessita l'alè d'un llarg estudi. A partir d'aquest moment ja puc anar suprimint els esbossos i els trets desordenats, premso la meva verema i vaig traient d'ella la substància, el color, les aromes i el most que s'ha de convertir en vi."

Sobre la literatura actual apunta que "és molt diferent de quan jo vaig començar a escriure. No vaig tenir èxit al primer dia, sinó tot el contrari. I no estic descontent del que he hagut d'aprendre i lluitar, perquè els anys donen la força i l'estil. Com a la primera vinya, no són les primeres flors les que donen els millors fruits"

L'enologia, una ciència que s'ha de saber comunicar

Si mirem a l'inici d'aquest article, citem la curiositat incansable, la capacitat de treball i les moltes professions que va exercir el nostre entrevistat. Una d'elles,  i no menys important és la d'enòleg. La seva passió pels vins li ve de molt petit. A una petita finca familiar de Cadis el seu pare hi vinyes. L'encarregat de vigilar-les era el senyor Francesc. Ho recorda perfectament i el considera un dels seus mestres i un dels seus ídols. "Ell m'explicava la història del món en collites. Mitjançant els seus relats va néixer la meva passió per la viticultura. La vinya forma part del meu hàbitat, de la meva cultura i de la nostra memòria ".

En el seu afany, i alhora virtut de conèixer gent interessant, va conèixer a Miguel Torres. Mauricio treballava com a director d'una editorial i en aquell moment editava també llibres de vins. "Feia de tot per intentar viure de la literatura, però en aquella època ja estava molt cansat de la meva batalla. No li veia sortida i estava decidit a deixar-ho tot ."Wiesenthal seguia treballant llavors en un somni personal que l'ocuparia molts anys de la seva vida: escriure un "Diccionari del vi" que avui és el major tresor lèxic de la vinya i de la enologia escrit a Espanya, i que no tenen en altres molts països del món. I a la vegada es va comprometre amb Miguel Torres a acabar un llibre sobre els "Vins d'Espanya", en el que col·laboraven junts, però ja decidit a deixar-ho tot i embarcar-se en el nou ofici. Però abans de que Wiesenthal donés aquest pas, Miguel Torres li va proposar quedar-se a Espanya i iniciar junts grans projectes  vinculats al món del vi, sempre amb el mateix ideal d'estendre els valors civilitzats de la nostra cultura. Des de llavors, i ja fa més de 40 anys, molts dels textos que s'escriuen sobre els vins de Torres passen per les mans de Mauricio Wiesenthal. "La vida consisteix en fer coses,en estar disposat a aprendre i aprofitar totes les oportunitats" - ens diu.

Wiesenthal és una veu autoritzada per parlar de vins i d'enologia. El 1992 va ser guardonat amb la Copa d'Or dels Enòlegs de Catalunya i al 2015 la Medalla d'Or al Mèrit en Belles Arts. Valora l'enologia des de dos vessants, i els dos, igual d'importants: el científic i el comunicatiu. "Desconfio quan volen reduir l'enologia a la cata d'un vi i a una nòmina de puntuacions. L'enologia és una ciència que exigeix cautela i rigor però també un vehicle de civilització i de cultura que te molts matisos - alguns d'ells molt estètics i poètics- que s'han de saber comunicar". Wiesenthal defineix l'enòleg com "la persona que es comunica amb el vi i que sap comunicar els secrets de l'ànima del vi. Només l'enòleg coneix el moment en que un vi tancat s'obrirà i comunicarà el seu missatge. I, si és un bon enòleg, sap també com guiar-lo i conduir-lo fins a aquell moment feliç en que vola sol. El dia que entens quanta civilització i cultura hi ha en el vi, tens ja la vocació d'enòleg. . Si un vi està tancat, no et vol comunicar el seu missatge. No cal insistir. El dia que comences a comunicar-te amb el vi, et converteixes en enòleg."

Sobre els  vins Jean Leon ens remarca "que tenen identitat i que són diferents. En un món que sens torna rutinari, repetitiu i mecànic, només l'art és l'art"

Categorías: Persones Inspiradores