La vinya: una màquina perfecta

Vi

13/09/2017

L'Univers del vi i la viticultura tanquen en si mateixos una metàfora gairebé al·legòrica del que representa l'enormitat de la natura i les seves diferents creacions.

Serveixi el vi com a exemple que, com l'home, atén al mateix concepte de cicle biològic: naixement, plenitud vigorosa, declivi i desaparició. Tot en un procés de progressiva oxidació al que convenim en anomenar mort.

De la mateixa manera, també la vinya, com l'ésser humà, pateix els rigors de l'estiu, així com el d'un progressiu augment de les temperatures derivat del canvi climàtic que ens amenaça. I com l'ésser humà, la vinya s'adapta al seu medi i als canvis que en ell es produeixen. Fins i tot és capaç de reinicialitzar el seu metabolisme per sobreviure a la calor i la sequera.

Així, la vinya ha desenvolupat tres mecanismes d'adaptació davant l'estrès hídric i la sequera que tornen a posar de manifest l'enorme capacitat d'adaptació de la planta i al mateix temps, el meravellós de la natura, i que passem a resumir a continuació:

  • Mecanisme d'escapament: Les mateixes plantes acceleren o retarden el seu cicle fenològic per no resultar afectades durant l'època de sequera. Un exemple d'aquest tipus de mecanisme d'escapament serien les plantes de germinació ràpida en zones molt àrides com el desert.
  • Mecanisme de Tolerància: Es tracta d'una resposta ràpida de la planta després de percebre un estrès hídric imminent i té com a objectiu mantenir l'homeòstasi cel·lular, és a dir, una constància en els compostos cel·lulars. Per a això, la vinya ha de mantenir una pressió hipoatmosfèrica negativa respecte al terra perquè pugui absorbir aigua de les arrels. Aquesta pressió negativa esdevé gràcies a la transpiració de l'aigua a les fulles. En condicions realment seques, la vinya tanca els estomes (unes obertures microscòpiques a l'epidermis de les fulles) de manera que augmenta la pressió negativa entre les mateixes fulles i el terra, el que a la vegada, també afecta la producció de sucre i energia de la planta.
  • Mecanisme d'Atenuació: o de com optimitzar recursos amb el mínim desgast. En aquest cas la planta utilitza diferents mecanismes per regular la gestió del seu estatus hídric durant l'època de sequera. I ho fa restringint severament la pèrdua d'aigua per transpiració. En altres paraules, controlant la seva pròpia suor.

Com? Minorant el ritme de la seva activitat, disminuint la producció de fulles o corbant-les; augmentant la seva verticalitat; minorant el ritme del seu creixement o fins i tot provocant un envelliment accelerat i prematur de les mateixes fulles o fins i tot dels raïms en situacions excepcionals de severitat climàtica.

Com veiem, la naturalesa no deixa de sorprendre'ns i s'obstina a establir analogies que ens demostren el seu potencial creador (i transformador) de vida, mitjançant una perfecta planificació "genètica" que iguala a tots els éssers vius davant la pròpia existència, i de manera irremissible, també davant la nostra mort.

Una mena de pla mestre dut a terme per màquines perfectes, artesania d'una enginyeria del que és natural que supera amb escreix a qualsevol concepte o idea que l'ésser humà sigui capaç de concebre.

Categorías: Vi