“La solidaritat no és una acció, hauria de formar part del dia a dia de la nostra vida”

Persones Inspiradores

29/09/2016

Miguel Ángel Tobías (Barakaldo, 1968) és actor, productor, director de cine i cineasta social. Fa 13 anys va crear "Españoles en el Mundo" i en fa sis, va decidir rodar un documental social cada any. Ho va fer públic i de moment no ha fallat. La seva missió: explicar històries que mai s'explicarien. L'última: "Rising Nepal". Una pel·lícula que mostra les conseqüències del terratrèmol que va afectar el país asiàtic l'abril del 2015.

 

Quan vas decidir començar el repte de fer un documental social, solidari i benèfic cada any?

Des del moment que vaig crear la productora ara ja fa 13 anys. En aquell moment em vaig adonar que l'audiovisual era el motor més potent per canviar la societat. Tots els éssers humans som susceptibles i permeables a tot allò que veiem a través del cine i la televisió. Si tot el que mostrem és negatiu, la societat vira en negatiu i si tots els missatges són positius, virem en positiu. La meva intenció era que tot el que féssim havia d'aportar quelcom a la societat i no fer res que atemptés contra l'honor, la dignitat i la intimitat de les persones.

 

Vas començar amb "Españoles en el Mundo", però ara ja fa sis anys que fas documentals socials...

Sí, vaig voler fer un pas endavant. Gràcies a "Españoles en el Mundo", vaig adonar-me que darrere les realitats que expliques n'hi ha de diferents. Més tristes i més dures. Sempre tenia al cap el sentiment d'"això s'ha d'explicar" i fa sis anys vaig veure la possibilitat de fer-ho.

 

A més, vas fer el compromís públic...

Sí perquè si no ho compleixes, t'acusen de mentider. El plantejament era explicar històries que si no d'una altra manera no s'haguessin explicat. En el moment que estava pensant què fer, desgraciadament hi va haver el terratrèmol d'Haití. Ens va agafar a tots a l'oficina i sens dubte vaig pensar que aquella història s'havia d'explicar.

 

Què ha de tenir una història perquè s’hagi d’explicar?

Ha de ser una causa en la qual hi hagi una violació de drets humans i en la qual no hi hagi atenció mediàtica. Quan hi ha un desastre com el que va ocórrer a Haití o Nepal, durant les primeres setmanes tots els mitjans de comunicació ho situen a primera pàgina. A poc a poc, amb el pas dels dies, va perdent interès fins al punt que desapareix dels informatius.

 

Així doncs, la intenció és que amb l'estrena del documental, la gent torni a tenir consciència del que ha passat...

Exacte. Normalment s'estrena un any després de la catàstrofe i és com un recordatori. La meva intenció amb els documentals és generar consciència social a la gent. No només amb la causa en qüestió, sinó en el dia a dia de les persones.

 

A part d'entretenir, creus que el cine pot ser un bon canal de conscienciació col·lectiva?

És el canal. És el motor més potent per canviar la societat. Et poso un exemple molt clar: segur que dels 47 milions d'espanyols que som, n'hi ha deu milions que no han estat mai a Nova York. Tot i així, tots saben com és Manhattan i s'hi viu gràcies al cine.

 

Com aconsegueixes finançar els teus documentals? És més fàcil quan la temàtica és social i tots els fins són benèfics?

No, no, és més fàcil finançar un projecte comercial perquè els que decideixen invertir esperen un retorn econòmic. De totes maneres, és una problemàtica que accepto perquè vaig ser jo el que va decidir fer-ho i la dificultat és per mi. Tot i així, el plantejament és molt bàsic. Primer hi ha d'haver els diners. Uns diners que apareixen dels beneficis dels projectes comercials.

 

I de gent anònima, no?

Exacte. Gràcies al fet que molts projectes són internacionals i tenen molt bona acceptació a tot el món, m'he trobat amb gent que decideix ajudar-me. En el cas de "Rising Nepal" jo he finançat el 50% de la pel·lícula. La resta m'ha arribat de particulars, empreses i fundacions.

 

Has estat a Haití i Nepal després de dos desastres naturals. T'ha marcat com a persona el fet de viure "in situ" el que va passar?

Per descomptat. Quan vas caminant per Haití o Nepal i et trobes a una senyora o a un nen penses que podria ser la teva mare o el teu nebot. En aquell moment t'adones de la importància del que estàs fent allà. Això t'ajuda a no ensorrar-te i seguir concentrat amb la feina. L'ànima està trencada però l'has de cosir per poder acabar el que has vingut a fer allà.

 

I en l'àmbit professional...

També. Recordo que estàvem a Haití amb tres companys al mig de l'infern, en una situació penosa, però en el fons teníem sensació de felicitat per estar allà. Els éssers humans tendim a ser espectadors del que passa al nostre voltant i en aquell moment ens sentíem actors i protagonistes del que havia passat i responsables de ser els encarregats de mostrar aquella realitat al món.

 

El que seria ideal és que la gent vegi les pel·lícules i es converteixi també en actor...

El que vull és donar una informació, que provoqui una reflexió i que et porti a l'acció. En aquest moment deixes de ser espectador per convertir-te en actor.

 

M'imagino que ho aconsegueixes...

Sí, hi ha milers d'exemples. Sense anar més lluny, vam passar "Sueños de Haití" a una facultat de medicina a 350 alumnes. L'endemà, 11 alumnes li van preguntar al rector si la universitat els ajudaria a preparar una missió a Haití a l'estiu. Al final hi van anar 26. Rebo milers de mails cada dia amb gent que vol actuar.

 

Creus que l'ésser humà és solidari per naturalesa o necessita estímuls?

Les dues coses. Està clar que en situacions d'emergència l'ésser humà és solidari. Està en el nostre ADN. El que no tenim incorporat en el nostre ADN és la justícia social. La solidaritat no és una acció, hauria d'estar en el dia a dia la nostra vida.

 

Creus que el món seria diferent si tots decidíssim deixar de pensar tant en nosaltres?

El món seria diferent, principalment, per cada un de nosaltres. El primer beneficiat és el que ajuda perquè li dóna sentit a la seva vida i és capaç de mirar als ulls a un altre ésser humà.

 

Parla'm de futurs projectes. Fins quan durarà el repte?

Seguiré fent documentals socials fins que em mori. El que vull és que cada cop siguin projectes més grans.

 

Quina causa social et passa pel cap i creus que s'ha d'explicar?

Em passava pel cap la problemàtica del "Bullying" i l'assetjament infantil i ara a l'octubre s'estrenarà "Pringados". Una paraula molt lletja però que tothom ha escoltat i que en alguna ocasió li hem dit a algú i que fins i tot en algun moment ens han dit a nosaltres.

 

Sempre t'has considerat una persona altruista?

Sempre. No hi ha hagut un abans i un després.

 

Com és el dia a dia de Miguel Ángel Tobías?

No hi ha dia a dia. La meva vida i la meva activitat és una anarquia conscient. Jo he decidit viure així.

 


PETITS TASTETS

 

T'agrada el vi?

M'agrada degustar el vi.

 

Quin és el millor moment per prendre una copa de vi?

Sens dubte amb gent a la qual estimes o que t'estimula.

 

Una cançó amb la qual degustar un bon vi.

Qualsevol de Pablo Milanés.

 

Un racó en el qual et perdries.

El lloc que m'agrada més del planeta terra és Eivissa i Formentera.

 

Amb qui et reencarnaries?

Si m'hagués de reencarnar en un animal, m'agradaria ser un còndor. L'únic animal capaç de volar per sobre de l'Himàlaia. Per sobre dels 8.000 metres.

 

Què fas en el teu temps lliure?

Quin temps lliure? Durant les vacances rodo els documentals socials.

 

Un defecte

Que el descobreixin els altres.

 

Una virtut.

La paciència.

 

Què volies ser de petit?

Gran.

 

I de gran?

No perdre el nen que porto dins.

Categorías: Persones Inspiradores