Escala 2018 – VOL II: Borgonya

Vi

11/04/2018

La Borgonya, com a regió de vins, se sol ubicar en l’imaginari del winelover com a una de les zones vinícoles per antonomàsia del Món del Vi. Un antic axioma que basa la seva argumentació en un passat tan ric en herència vinícola com diferents són els seus sòls; una sort de jardí capritxós nascut pel plaer de paladars amb ganes de noves sensacions i un record organolèptic perdurable i etern.

De climes i sòls: la importancia de segles de cata

Situada al nord-est de França, a dues hores de París, Borgonya gaudeix d’un clima plenament continental; amb estius calorosos i hiverns severs, i freqüents precipitacions durant la tardor que a vegades coincideixen amb la verema. En general, i respecte als sóls, dominen els terrenys argilosos i calcaris, hàbitat habitual de la Chardonnay; mentre que la Pinot Noir creix en sòls amb major de contingut de marga.

La diversitat en pendents, sensibilitat a les subtils variacions del terroir, profunditat, drenatge, retenció de la calor i el contingut mineral dels seus sòls; que varien dràsticament inclús dins d’àrees reduïdes; han estat identificades en parcel·les i vins mitjançant segles de cates, arribant als nostres dies com a clàssics atemporals.

Prop de 30,000ha de vinya es reparteixen en les principals regions vinícoles: Chablis et Grand Auxerrois; Côte Chalonnaise et Couchois, La Côte d’Or (Côte de Nuits et Hautes Côte de Nuits et Chatillonais); Côte de Beune et Hautes Côtes de Beune; Mâconnais.

Borgonya per a neòfits : entenent l’etiqueta

La Borgonya constitueix una espècie de puzle de denominacions i vinyes; un mosaic enològic que basa la seva riquesa en una diversitat impròpia en una àrea tan reduïda i que, a més a més, se significa com una de les regions més aclamades del sector.

Un micro univers de comunes i villages que, a priori, semblen dificultar, per moments, l’ordenament dels vins de la regió. Sigui com sigui, la Borgonya constitueix per ell mateix un dels paradisos per a la viticultura per excel·lència; un jardí de l’Edèn ampelogràfic amb una diversitat de sòls i topografia que fan dels seus vins quelcom memorable.

4 Conceptes a tenir (molt) en compte:

És cert que sense la informació adequada, hom pot perdre’s davant l’etiqueta d’un vi de Borgonya. N’hi ha prou per començar, alguns conceptes clau per una certera interpretació del contingut que hi apareix:

  • “Domain”: elaborador que només utilitza el raïm de la seva pròpia vinya.
  • “Villages”: A la Borgonya existeixen prop d’una cinquantena de denominacions Villages, que alberguen a vins que elaboren localitats que els hi cedeixen el seu nom: “Chablis”
  • “1er Cru”: Aquesta indicació significa que el vi ha estat elaborat en una àrea molt delimitada denominada “climats” (parcel·les). Normalment apareixen en l’etiqueta seguint aquest ordre: nom del municipi -nom de la parcel·la d’origen del vi: “Nuits-Saint George - 1er Cru Les Vaucraines”.
  • “Grand Cru": Parlem dels millors vins procedents de les millors parcel·les (climats). Existeixen una trentena de Grands Crus a la Borgonya, i tots ells expressen la personalitat d’un terroir únic. A l’etiqueta desapareix la menció al municipi, buscant un nom d’àmbit que empari la qualitat dels vins en zones realment restringides “Montrachet”

A continuació, les principals denominacions i terminologia utilitzada a l’etiquetatge, en funció de la varietat:

Denominacions dels Blancs Clàssics amb base chardonnay:

  • *Bourgogne AC
  • Chablis AC
  • Puligny-Montrachet AC; Mersault AC
  • Montrachet Grand Cru AC
  • Mâcon AC
  • Poully-Fuissé AC

Denominacions dels negres clàssics amb base pinot noir

  • *Bourgogne AC
  • Gevrey-Chambertin AC, Nuits-Saint George AC
  • Beune AC, Pommard AC
  • Chambertin Grand Cru AC

*Els vins de la part més extensa de la regió els etiqueten sota la denominació Bourgogne AC.

Les varietats. Els vins.

La Borgonya es defineix des de les seves dues varietats més nobles i reconegudes: pinot noir i chardonnay. El binomi per antonomàsia que fa de França un lloc per quedar-se i construir un paladar dedicat ex profeso al vi.

Chardonnay: mare i origen dels clàssics vins blancs de la Borgonya.

Els millors exemples resultants tracen notes d’una textura glicèrica, cremosa; y d’una expressivitat varietal que d’intensa semblaria quasi masticable. Fruita madura predisposada a un curt pas per la bóta i envellir en contacte amb les seves lies per regalar-nos aquestes notes de rebosteria tant seductores.

A la Côte d’Or trobem els millors i paradigmàtics exemples; mentre que a Mâcon, es busca el cos i la maduresa de la fruita.

Pinot Noir: S’acostuma a dir que la varietat a la Borgonya que produeix els vins de millor qualitat del món. La pinot noir compta amb tanta historia a la seva esquena que al llarg dels anys ha mutat en diferents clons que al mateix temps, s’han adaptat a les diferents regions de la zona; generant una versatilitat varietal important.

Els sabors clàssics de la pinot noir orbiten sobre una rica fruita vermella (cirera, nabius, maduixes) en la seva joventut; records que es faran adults i madurs per reencarnar-se en complexes notes vegetals i de caça. De tannní present i amable i acidesa elevada, el paso per la boca de la pinot noir és inconfusible i memorable.

De totes maneres, no podem entendre a la Borgonya sense la cara B del panorama ampelogràfic, que descansa amb dues varietats humils i dignes, en la qual la sensillesa es manté, amb major o menor sort:

Aligoté: S’acostuma a mencionar la bidimensionalitat organoléptica de la varietat; si bé és cert que els nous vons han millorat ostensiblement i és posible trovar exemples molt dignes. Acostumen a produir vins prims i d’alta acidesa.

Gamay: la varietat s’ha utilitzat històricament en tota la Borgonya degut a la seva fácil adaptació i elevats rendiments. Fruita amable i present i una acidesa sana de juventud que també podem trovar en els vins negres dels Mâconnais.

Que serveixi aquesta breu aproximació per satisfer curiositats iniciàtiques i com a punt de partida per aquells que en volen saber més. Perquè la Borgonya, malgrat el seu tamany, constitueix un món propi, amb ritmes propis i una cultura vinícola tant propia com perduda en la cronologia.

Rafa Moreno

Categorías: Vi