El vi pintat

Art i Cultura

02/05/2018

La representació pictòrica del vi, des del religiós al laic; del simbòlic al figuratiu; és un element comú i recurrent al llarg de la història de l'art.

Així i tot, el cultiu de la vinya precedeix al mateix concepte d'art com a representació estètica; de manera que les primeres escenes trobades en interiors de coves paleolítiques i que fan referència a la verema siguin una mena de crònica de la quotidianitat, que de ben segur, amaga també un valor litúrgic primitiu.

Món Antic, Món de Vi

La importància de la cultura del vi a les antigues civilitzacions era de tal magnitud que la seva representació és un element habitual (i central) en les diferents manifestacions artístiques.

Així, a Sumèria i Assíria, restes de baixos relleus ens narren les victòries de reis i les consegüents celebracions amb vi. A Egipte, la importància del vi acompanya a les classes benestants i als faraons fins a la mateixa tomba; sent objecte de murals en monuments funeraris i palaus.
Grecs i Romans van posar rostre i mitologia a la vinya i el seu fruit. Dionís per a uns, Bacus per altres, les encarnacions d'aquestes deïtats en ornaments figuratius de tota índole abunden en forma de ceràmiques i escultures.

Amb l'arribada i expansió del cristianisme a Occident, la representació pictòrica del vi es converteix en un símbol fonamental de la religiositat. D'aquesta manera, la pintura recrea múltiples escenes de la Bíblia on el vi s'erigeix en coprotagonista. El Sant Sopar és, potser, l'obra pictòrica més representativa i reinterpretada al llarg dels segles per tot tipus de creadors avantguardistes. Des de Leonardo da Vinci a Dalí.

Del simbòlic al figuratiu

Històricament, el sentit més laic de la pintura del vi es vincula a l'explosió de les natures mortes, durant els segles XVI i XVII; si bé Plini el Vell (qui sinó) ja donava mostres de la genialitat del grec Zeuxis, la manera de pintar el raïm era tan realista "que els ocells, confusos, s'acostaven a picotejar-les".

És potser, amb l'impressionisme, quan el vi es despulla de tota litúrgia transcendent per trobar acomodament en la quotidianitat, com a símbol d'hedonisme. Renoir, Manet, Monet, Cézanne se serveixen del vi per vestir les seves temàtiques, a manera de breus instantànies.
Ja en el segle XX el "subgènere" de la natura morta evoluciona de la mà de les avantguardes i cobra una nova dimensió amb el cubisme, on grans noms com Juan Gris, Picasso o Miró giren la seva mirada al vi.

L'etiqueta com a llenç

El binomi vi-pintura ha estat encarnat per diferents rúbriques per vestir grans vins al llarg de la història. Una aliança gairebé simbiòtica que en Jean Leon és fonamental per entendre l'ànima dels seus vins; una percepció que forma part de l'imaginari col·lectiu de tot winelover.

L'art com a resposta. Sota aquest bell axioma, el baró Philippe de Rothschild va celebrar la fi de la II GM incloent-hi una il·lustració a l'etiqueta del seu vi més cèlebre; generant una tradició i obrint un camí pel qual després van transitar Dalí, Picasso, Francis Bacon o Warhol.
Avui, aquesta aliança veu refermada la seva continuïtat de la mà de diferents cellers i creadors que, com Jean Leon, viuen el món del vi des d'una perspectiva polièdrica en l'artístic i en el vital.

Pintar amb vi. O la quadratura del cercle si es vol dir així. El vi com a eina viva. El llenç com la set. Són les Vinografies. En elles avui el vi pren vida com a mitjà pictòric per crear formes i figures de diferents tonalitats i profunditats.

En aquesta disciplina, l'artista valenciana establerta a Nova York, Victoria Febrer, és potser el seu millor exponent.

De les fosques cavernes a la lluentor de les etiquetes. De símbol a forma, d'objecte a subjecte. Vi i pintura s'entenen, es coneixen i es reconeixen. La suma de dues maneres de crear que esdevenen una de sola. Un diàleg experiencial que apel·la a la nostra sensibilitat i als nostres sentits.

 

Rafa Moreno

Categorías: Art i Cultura