“El més difícil d’una bona idea és creure amb ella, invertir-hi diners i convertir-la en realitat”

Persones Inspiradores

06/06/2018

Lluís Bassat (Barcelona, 1943) és sinònim de publicitat. L'any 2004 va ocupar el primer lloc en la llista de les 10 persones que més han influït en el sector de la publicitat. Un autèntic referent d'un sector que amb el pas dels anys s'ha hagut de reinventar. Ara, gran part del seu temps el dedica a la segona vida professional, la seva fundació.

Com ha canviat la publicitat des que tu vas començar l'any 1975?

Malauradament ha canviat a pitjor. La millor publicitat que s'havia fet en aquest país es va fer durant en els anys vuitanta i principis dels noranta quan érem el tercer millor país del món (després d'EE.UU i Anglaterra).

La crisi ha sigut la culpable?

La crisi hi ha tingut molt a veure. Els clients s'han tornat molt conservadors i en publicitat, si no arrisques caus en el risc més gran de tots: que la publicitat passi i la gent no se n'adoni.

En aquella època, la TV era la protagonista. Ara la publicitat és multiplataforma...

Pensa que la publicitat consisteix a convèncer o seduir a les persones i això es pot fer des de la televisió o des de les xarxes socials. L'essència no canvia perquè la gent consumeix per satisfer una necessitat.

Potser el que ha canviat és el canal?

Exacte. El que ha canviat és la manera d'arribar a aquestes persones. Abans ho fèiem amb tots els mitjans de comunicació i ara, a més dels formats tradicionals, també hi arribem a través d'Internet.

Darrere una gran campanya de publicitat sempre hi ha d'haver molts recursos?

No! He arribat a fer campanyes amb un cost gairebé zero. Per exemple la que vam fer per evitar l'abandonament dels gossos amb una imatge potent i el text: "No l'abandonis, ell mai ho faria”. La intel·ligència no té preu, les bones idees no són cares, el que costa és la difusió.

Quina és la campanya que més satisfacció t'ha donat?

La que va ajudar a conscienciar als joves que si bevien alcohol no agafessin el cotxe. “Barrejar alcohol i benzina, mata”, deia la campanya. Una acció que ha salvat vides humanes i no hi ha res comparable amb això.

Com arriben les idees?

A cada persona li arriben d'una manera diferent. A mi, mentre m'afaito o quan vaig a dormir. Una vegada vaig tenir una idea fantàstica per una campanya i l'endemà ja no la recordava. Des d'aquell dia m'he acostumat a dormir amb un bloc i un llapis a la tauleta de nit.

Moltes idees han acabat en el tinter...

Moltes! Idees que han sigut molt bones però que per la raó que sigui no he sabut vendre-les.

Com per exemple?

Quan van aparèixer les cerveses sense alcohol, vaig proposar a San Miguel que la seva cervesa s'havia de dir "Sin Miguel". No va haver-hi manera perquè no volien canviar el nom. Els ho vaig explicar de totes les maneres possible però no m'ho van comprar i estic segur que hagués tingut èxit.

La creativitat es pot treballar?

Totalment. La gent no neix creativa. La gent comença a pensar creativament als vuit o deu anys. Fins i tot de nen petit, també. No crec en els pares que els hi neguen idees als seus fills. A vegades diuen coses molt intel·ligents i s'han de tenir en compte.

Quin és el valor d'una bona idea?

Una bona idea pot valdre molts milions. Les persones que van pensar que un telèfon podia ser mòbil ara són multimilionaris i les seves empreses són punteres. Les idees tenen molt valor si ets capaç de posar-les en pràctica. El més difícil d'una bona idea és creure amb ella, invertir-hi diners i convertir-la en realitat.

Què és per tu la publicitat?

La publicitat és l'art de convèncer o seduir els consumidors. De convèncer-los racionalment o seduir-los emocionalment. Racionalment has de dir el 100% de veritat i emocionalment pots dir veritats emocionals, com “la xispa de la vida”.

Sempre havies volgut ser publicitari?

Volia ser arquitecte, però no dibuixava prou bé. Vaig pensar que havia de ser creatiu d'una altra manera, i la publicitat m'ha permès ser creatiu escrivint. Al principi només m'imaginava el text, ara ja penso amb tots els formats.

Del teu llibre, "El llibre vermell de la publicitat" creus que moltes coses han canviat o l'essència segueix vigent?

M'han demanat que faci una versió per descarregar online i me l'he revisat tot de cap a peus. A part d'afegir un capítol sencer sobre Internet, només he modificat dues o tres frases. Continua sent molt vigent.

Quin és l'estat actual de la publicitat a Espanya.

Hi ha molt talent. No sé si el mateix talent el tenen els clients perquè s'han tornat molt conservadors. A la meva època sempre li presentava les campanyes al president o al director general de l'empresa. Ara les aproven els Brand Mànagers que potser fa dos anys que han sortit de la universitat. Han de decidir vora 6 milions d'euros i molts cops es tiren enrere perquè no es volen arriscar. S'ha de ser valent, empresari, emprenedor i creure amb les idees.

Com creus que ha afectat la crisi en les campanyes de publicitat.

Ha servit perquè les empreses es reinventin i els ha obligat a pensar millor tots els seus productes. Tothom s'ha de reinventar cada dia.

Quin és el futur de la publicitat en l'era de les noves tecnologies?

La publicitat sempre existirà mentre hi hagi un món on puguis escollir entre dos productes diferents. En el moment que això desaparegui, la publicitat deixarà de tenir sentit. Té futur però possiblement no utilitzarà els mateixos mitjans. Ara la gent veu molt menys la televisió que abans i Internet és el canal ideal per connectar amb la teva audiència.

Creus que la televisió et dóna més credibilitat?

No, crec que és la persona que hi ha al darrere la que et dóna més confiança. A Internet moltes vegades no saps qui t'ha donat la informació i això pot crear dubtes.

Què fas en el teu dia a dia?

Em dedico a la meva fundació que ajuda nens a l'Àfrica i que ajuda al desenvolupament de l'art contemporani de Catalunya. Crec que els nens de l'Àfrica necessiten ajuda i crec que els artistes catalans, també. Són igual o més bons que els americans o els anglesos, però no han tingut cap suport. Amb el museu que tenim a Mataró, a la nau Gaudí, intento fer exposicions d'artistes que no han tingut la sort d'exposar a NYC o París. Ja fa10 anys i molts d'aquests artistes ja han aconseguit vendre als EE.UU, Per mi és una segona vida professional.

Parlem de projectes passats. L'any passat es van celebrar els 25 anys de Barcelona 92. Com vas viure aquell gran esdeveniment?

Quan el Pasqual Maragall em va demanar que em presentés al concurs l'hi vaig dir que no, que si volien, els faria la publicitat. Em va convèncer quan em va dir que volia que la cerimònia fos la publicitat de Barcelona, Catalunya i d'Espanya. En aquell moment vaig pensar que sí que ho podia fer i van ser els tres anys més fructífers de la meva vida. Intentar que tot allò agradés a 1.500 milions de persones no era fàcil però ho vam aconseguir i n'estic molt orgullós.

Per acabar. Et vas arribar a presentar a ser a les eleccions del F.C Barcelona, però no vas aconseguir la presidència. És una espina que tens clavada?

No, al contrari. Vaig tenir la immensa sort de no guanyar. Pensava que de la mateixa manera que havia canviat el món de la publicitat, podria fer el mateix amb el món del futbol. He vist que no hagués estat possible perquè jo mai he volgut enganyar a ningú i fer coses il·legals.

Has pensat a tornar-te a presentar?

No. Capítol passat.

 

Petites degustacions

 

T'agrada el vi?

Quin és el millor moment per prendre una copa de vi?

Dinant i sopant

Una cançó amb la qual degustar un bon vi.

Els vells amants de Serrat

Un racó (ciutat, poble) on et perdries.

Barcelona

Amb qui et reencarnaries.

Amb tres personatges històrics: Ghandi, Nelson Mandela i Martin Luther King

Què fas en el teu temps lliure?

Vaig amb bicicleta de carretera.

Un defecte.

Massa perfeccionista

Una virtut.

La tenacitat

Què volies ser de petit?

Mariner i futbolista

I de gran?

Publicista

 

 

Categorías: Persones Inspiradores