“L’arquitectura ens ajuda a sentir-nos societat”

Persones Inspiradores

11/10/2018

Carme Pinós (Barcelona, ​​1954) sabia des dels 14 anys que acabaria sent arquitecte. Una visió de futur que sens dubte es va complir. Considera l'arquitectura com l'àmbit en què ens socialitzem i prefereix no parlar d'èxit perquè és una de les paraules que llasta la nostra societat. Parla sense embuts sobre les ciutats del futur i de com ens hem de relacionar amb la natura. Val la pena no perdre's l'entrevista que ve a continuació.

Quan vas decidir dedicar-te a l'arquitectura?

Quan era molt jove, a l'adolescència. El meu pare ens va educar estimant l'art i l'arquitectura. Desitjava que el meu germà gran fos arquitecte, i quan ens va comunicar que volia ser metge vaig assumir que me tocaria a mi ser arquitecte. Des d'aquell moment, als meus 14 anys, no he tingut mai cap dubte de que ser arquitecte era el que em tocava ser.

Què és per a tu l'arquitectura?

Arquitectura és l'àmbit en el qual socialitzem. És l'arquitectura la que ens ajuda a sentir-nos societat. Les primeres arquitectures que es van construir eren temples, santuaris, espais que estructuraven i conformaven la societat. Podríem dir que l'arquitectura és un espai experimentat, però és molt més que això, l'arquitectura sempre té una connotació social.

Què ha de tenir un arquitecte per tenir èxit?

No m'agrada la paraula èxit. Crec que és una de les paraules que llasta la nostra societat superficial i poc compromesa. Prefereixo els verbs gaudir, respondre, assimilar ... Perquè una arquitectura sigui assimilada, que respongui a les necessitats actuals i que la gent pugui gaudir-ne ha de provenir d'un enteniment de la contemporaneïtat, d'un gran compromís amb la gent i d'una enorme generositat per part de l'arquitecte, en el sentit d'esforç i responsabilitat.

[caption id="attachment_24011" align="alignnone" width="850"] Miquel Tres[/caption]

Són importants els premis en l'arquitectura?

Els premis ens ajuden a ser més visibles i que la gent confiï més en nosaltres. Sense confiança no es pot fer res.

Quan vas decidir formar el teu propi estudi d'arquitectura, va ser complicat arrencar el projecte en solitari?

Vaig formar estudi en solitari perquè en el meu anterior estudi es va crear una situació insostenible. No va ser una decisió sinó més aviat una conseqüència de la qual em sento molt afortunada.

Quin és el projecte del que et sents més orgullosa?

Crec que de la Torre Cube I. Va ser el primer projecte en solitari, sempre però, amb el meu estudi. Va ser un gran salt al buit que per sort va sortir bé.

Un projecte que es va mostrar a la Biennal de Venècia. És el major reconeixement?

No, no és el més gran, és un més, també va ser premi de la Biennal d'arquitectura d'Espanya. El premi més gran de la torre Cube és que és estimada pels seus usuaris i que els clients continuen confiant en mi. Ara m'acaben d'encarregar una altra torre, aquesta vegada d'habitatges.

Quin tipus de construccions sols treballar? Amb quin gaudeixes més?

Fins ara el meu major client era l'administració. La crisi em va portar a canviar per la privada. En la meva taula ara tinc cases, hotels i complexos immobiliaris ... Pensava que m'agradava més treballar espai públic, però començo a trobar-hi el gust a fer cases també. L'única cosa que m'incomoda amb els habitatges són les excessives ordenances que et limiten moltíssim l'experiència, pràcticament tot et ve donat, el teu marge d'acció és molt reduït, tot i que varia segons el país i fins i tot la regió.

Entre els teus projectes actuals tens un celler ... és el teu primer contacte amb el món del vi a nivell arquitectònic?

Sí, sí, és el meu primer contacte i estic molt emocionada. A més, els clients són gent molt culta i rigorosa. És tot un repte del que espero sortir-ne bé. Treballar amb un programa molt estricte i un diàleg amb la natura em motiva. És saber fer una maquina de perfecte funcionament, un espai que propiciï emocions humanes i un diàleg amb la natura que l'envolta.

Quin és l'estat actual de l'arquitectura a Espanya?

L'arquitectura espanyola la podríem situar a un nivell força alt respecte a l'arquitectura mundial. Els anys anteriors a la crisi han estat anys de molta creativitat i riscos ben assumits en la majoria dels casos. La crisi ha canviat el panorama i ara veiem els nostres arquitectes treballant a l'estranger o bé en llocs de responsabilitat a les millors universitats d'Amèrica, la qual cosa demostra que l'arquitectura espanyola no només és bona sinó també reconeguda mundialment.

Quin és el paper de la dona en el món de l'arquitectura? Ha canviat amb el pas dels anys?

Avui les universitats d'arquitectura de tot el món estan plenes de dones, cosa que en la meva època no era així. En el meu curs érem unes quatre o cinc davant de dos-cents homes. I això es tradueix en tots els àmbits que envolten l'arquitectura. Avui podem trobar a una dona cap d'obres o bé dirigint les estructures d'un projecte. A poc a poc es normalitza la introducció de la dona en tots els àmbits laborals, és una cosa que no té marxa enrere perquè tots els condicionants van cap a aquesta direcció.

En arquitectura la dona amb el seu grau d'empatia, que jo crec superior a l'home, té molt a aportar perquè arquitectura és un servei social i l'empatia en aquest cas és imprescindible.

Fa uns anys, els joves es veien obligats a marxar... s'ha perdut talent espanyol?

Hem de pensar en un món global, que podem treballar fora des d'aquí, marxar i tornar, associar-nos amb la gent d'altres països ... ja no es pot pensar en territoris tancats, igual això ens crea enyorança, però hem de ser conscients que el món va en aquesta direcció.

Quins consells donaries als joves estudiants d'arquitectura?

Que aprenguin a escoltar, que coneguin la seva responsabilitat, coneixent aquesta i assumint-la, que cap convenció o moda els pari, que es moguin amb tota llibertat.

Quines són les tendències del futur i cap a on va l'arquitectura?

Hem de reivindicar la paraula responsabilitat amb lletres ben grans i coneixement. L'arquitecte ha de tenir coneixement de la seva contemporaneïtat i situar-se davant ella amb responsabilitat i llavors actuar amb la màxima llibertat, el futur s'ha de construir, no existeix per avançat, l'únic que demano és que es construeixi amb aquestes premisses.

Arquitectura i urbanisme van sempre de la mà. Com ha de ser la ciutat del futur?

Amb menys contaminació, amb menys soroll, amb menys estrès, amb menys especulació del mercat i amb els seus espais de convivència, amb més relació amb la natura.

La ciutat ha de deixar de ser jungla del mercat per convertir-se realment en un espai humà de convivència intercanvi i relació.

Quins projectes a curt termini tens en marxa?

Ara estic acabant la construcció de l'ampliació d'un hotel i habitatges a Barcelona. Tinc sobre la taula diversos projectes a Mèxic i un pavelló a Austràlia. Aquests dies estem finalitzant un concurs per al nou pavelló de la fira internacional a Dubai i començant amb el celler.

 

Petites degustacions

 

T'agrada el vi?

M'encanta, però de moment el metge m'ho ha tret.

Quin és el millor moment per prendre una copa de vi?

Amb amics.

Una cançó per degustar un bon vi

Sempre jazz.

Un lloc en el qual et perdries

No m'agradaria perdrem, sóc feliç gaudint i treballant.

Què fas en el teu temps lliure?

Llegir.

Un defecte

Impaciència.

Una virtut

Perseverança.

Què volies ser de petita?         

Abans d'arquitecte volia ser arqueòloga.

I de gran?

Continuar com ara.

 

Foto de portada: Miquel Tres

Categorías: Persones Inspiradores