“La felicitat no és material. Està a l’interior de la teva ànima”

Persones Inspiradores

13/01/2017

Thubten Wangchen (Kyirong, 1954) és un monjo budista fundador de la Casa Tibet de Barcelona. Va arribar a Espanya fa més de 30 anys amb una vida al darrere plena de desgràcies. La seva mare va morir en un camp de treball xinès quan ell tenia 4 anys. Després de la invasió del Tibet, va creuar l’Himalaya a les espatlles del seu pare juntament amb els seus dos germans. Van arribar a Katmandú (Nepal) on va estar vagabundejant durant dos anys. Als sis, van viatjar a l’Índia i gràcies al govern xinès i al Dalai Lama va aconseguir sortir del carrer i rebre educació tibetana. Als 16 anys, va entrar a un monestir budista i va conviure durant 11 anys amb el Dalai Lama. Un somni fet realitat.

https://www.youtube.com/embed/FOzvyo5219k

Com és la vida d’un tibetà a Catalunya?

Viure a Barcelona és fàcil. Res és complicat. Hi ha moltes coses per aprendre i estic sóc molt feliç de viure en una ciutat amb una diversitat cultural molt interessant.

Què fas en el teu dia a dia?

Cada dia, encara que siguin 15 o 20 minuts, faig meditació. Em serveix per organitzar el dia. El meu present. No penso en el futur. Avui és el més important i hem d’estar agraïts de poder-nos despertar cada matí.

Sempre amb un somriure...

Clar, és el més important. Sortir al carrer i saludar als veïns, als coneguts i també a la gent que no conec de res.

Contagiant optimisme des de primera hora del matí...

Clar! No vivim a Alemanya o Suïssa. Vivim a Catalunya! Hem d’estar més alegres i deixar de banda els problemes perquè no duraran tota la vida.

Quina és la missió de Casa Tibet?

El nostre principal propòsit és donar a conèixer la història del Tibet com a país. Explicar les seves tradicions, la seva cultura i la seva religió, el budisme. Però no ho fem per aconseguir més budistes. No volem convèncer a ningú.

Amb quins objectius es va fundar?

Ja portem 22 anys aquí. No són molts però tampoc són pocs. Hi ha molta gent que ens coneix i participa de les nostres activitats però encara hi ha molta gent que no sap que existim.

El repte és que cada vegada més gent sàpiga que en el centre de Barcelona hi ha una Casa Tibet...

Sí, però tampoc ens obsessionem. És veritat que hi ha gent que busca quelcom més. Busca pau interior i s’interessa pel budisme. Una religió pacífica i bona.

Com definiries el budisme?

El budisme és més una filosofia que una religió. Una filosofia de vida del dia a dia. Actuar bé, pensar bé i viure dignament. Buscar solucions als problemes perquè tot es pot solucionar.

Vas viure 11 anys amb el Dalai Lama. Explica’ns com vas ser l’experiència...

Sens dubte, el millor regal de la meva vida. Em vaig quedar sense mare per culpa de la invasió xinesa i ens vam veure obligats amb el meu pare d’exiliar-nos fora del Tibet. L’Índia ens va acollir i ens va oferir educació. Amb el temps vaig arribar molt a prop del Dalai Lama i vaig viure en el seu monestir aprenent i escoltant. És una persona molt simple, molt humana i amb un gran cor.

Què vas aprendre d’ell?

A no tenir rancor a ningú, a somriure i que sempre hi hagi harmonia entre totes les religions del món.

Quins són els valors del budisme?

Compassió i amor cap a tots els éssers. No només amor a la teva família, parella o fills. Amor a tots, inclús cap als animals. També estimar i respectar el medi ambient i desenvolupar la teva ment i el teu cor. Com dues ales d’ocell per poder volar i fugir del món conflictiu per anar al paradís. Al nirvana.

O sigui, ment i cos. Els dos per separat no funcionen?

No. L’essència del budisme és la saviesa i la passió.

Quina és la principal diferència entre la vida d’occident i la d’orient?

Principalment la tradició i l’idioma. En el fons tots busquem el mateix: pau, felicitat, èxit i salut. La diferència està en la manera de buscar-ho. A occident tot és molt immediat i materialista. La felicitat no és material. Està a l’interior del teu cor, de la teva ment, de la teva consciència i de la teva ànima.

Amb el temps t’has occidentalitzat?

Segur que sí! Porto 30 anys aquí i em considero un català més però el meu interior és tibetà. Estic aprenent d’occident. No sóc un monjo tancat en una cova. Tinc vida social i m’agrada. Estic a tot arreu.

Què és el que més t’agrada de viure a Europa?

Aquí tot està més net i hi ha més recursos. De totes maneres, viatjo moltes vegades a l’Índia. És el meu segon país i m’agrada ser-hi. Hi vaig 4 o 5 cops l’any. Tinc amics per totes bandes.

Què és el que més trobes a faltar del teu país?

Les muntanyes i la natura. A més, encara tinc part de família al Tibet però mai ens hem vist.

Com és la gastronomia tibetana?

Tot és molt sa i natural. Sempre mengem el mateix però gaudim molt menjant els plats típics del Tibet com el Momo o el te tibetà (te, llet, mantega i sal).

Com definiries l’èxit des d’un punt de vista budista?

Tot el món ha de tenir èxit. Interior i exterior. Feina, família, salut, però sobretot, èxit de felicitat. Costa molt tenir-ho tot. Pots tenim molts diners però si estàs malalt, no serveix de res.

Quin és el teu desig pel 2017?

Al 2017 li demano més pau, més harmonia i que se solucioni la problemàtica dels refugiats de guerra. Si es treballa des del cor, segur que tot anirà millor.

 

Petits tastets

 

Una cançó

“Get up, stand up” de Bob Marley.

Un racó en el qual el perdries?

Machu Picchu (Perú)

Què fas en el teu temps lliure?

No en tinc massa. Medito i escolto música.

Un defecte.

Dir sí a tot.

Una virtut.

Somric molt encara que tingui problemes.

Què volies ser de petit?

Monjo. Als 16 anys el somni es va fer realitat.

Categorías: Persones Inspiradores