Jaciment Ibèric de la Font de la Canya: l’arribada del vi al Penedès

Art i Cultura

26/04/2018

Conèixer el nostre territori i donar-li el valor i la importància que es mereix. Això és el que volem fer des de Jean Leon amb el Penedès. Una terra, la nostra, on vivim, cultivem i respectem dia a dia i que porta de manera intrínseca la paraula vi i vinya i on també hi ha arrelades moltes altres costums i tradicions que volem posar en valor. D’aquesta manera, amb aquest article inaugurem una nova categoria al blog que l’anomenarem “Coneix el Penedès” en la que podreu trobar continguts de productes típics de la zona i de les suzones dins la DO Penedès i d’altres històries que, d’una manera o altra, ens relacionen amb el territori.

En aquesta ocasió, visitem un dels jaciments ibèrics més importants de Catalunya, el de la Font de la Canya, ubicat a Avinyonet del Penedès. Una exposició resultant de 18 anys d'excavació que se centra en l'origen i en l'arribada del vi a casa nostra.

Segons paraules de Daniel López, arqueòleg i responsable del projecte des de fa més de 20 anys, l'arribada del vi a casa nostra "és un procés complex, vinculat als contactes dels pobles mediterranis amb les comunitats autòctones del litoral català. Les troballes de la Font de la Canya ens expliquen aquest procés i ens marquen l'inici d'una activitat vinícola que ha acabat configurant la identitat d'un territori, el que anomenem la DO vinífera".

La Font de la Canya, és el jaciment que més dades proporciona sobre aquests inicis. Ens mostra com va arribar, de la mà dels Fenicis (una cultura de grans comerciants) i de seguida va ser acceptat per part de totes les comunitats autòctones de la zona. En aquella època ja coneixien les begudes alcohòliques com la cervesa, però el vi els aportava més qualitats. Quines? El seu poder embriagador i que era un producte que es conservava millor que la cervesa.

Més de 2 Ha i 600 anys d'història

Les excavacions arqueològiques han permès delimitar la superfície del jaciment en un total de 2,5 Ha. De totes les troballes que s'han extret es pot assegurar que la Font de la Canya era un nucli dedicat a l'emmagatzematge i a la redistribució de productes bàsics i de béns de prestigi que venien d'Europa i la Mediterrània. Com explica López, "era una espècie de Mercabarna de l'època i això li donava un clar caràcter comercial, estratègic i transformador perquè des d'aquí es podia tenir controlada a la societat i abastir-los de tots els elements bàsics de primera necessitat".

El jaciment ibèric de la Font de la Canya data del periode comprès entre el segle VII aC (any 650) i l’I aC. "Tenim 600 anys d'història, un període molt llarg que ens ha permès conèixer la influència de l'arribada del vi a un territori com el Penedès i com l'ha arribat a canviar". Aquesta arribada va tenir unes conseqüències socials molt importants, tant en l'àmbit agrícola com a escala social. En el camp, es van deixar de fer cultius basats en cereals i llegums (rendiment immediat) i es va començar a estendre el cultiu de rendiment ajornat (4 o 5 anys). "Això ens demostra que la persona que podia fer aquest tipus de conreu tenia un poder adquisitiu molt alt perquè no ho necessitava per viure i podia especular". Aquest fet coincideix amb l'arribada de l'arquitectura sòlida. "Hi ha un control del territori, les estades son permanents i comencen a aparèixer les desigualtats socials. La vinya arrela la població a un territori". En definitiva, la vinya i l'arquitectura de pedra posen les bases del que és Penedès avui en dia.

Per entendre millor el que suposa el Jaciment de la Font de la Canya en l'àmbit històric, convé sintetitzar-lo en quatre grans fases:

  • La primera Edat del Ferro (seles VII-VI aC) 650-550 aC

S'inicia l'ocupació de l'indret i la població s'instal·la a la part sud del turó en edificacions sòlides de pedra i terra.

  • Ibèric antic (segles VI-V aC) 550-450 aC

Es crea una nova zona d'hàbitat al nord del turó, de la qual no se'n coneix l'extensió. L'explotació de sitges (forats excavats al terra que servien per emmagatzemar els cereals) augmenta.

  • Ibèric ple (segles V-III aC) 450-200 aC

Es consolida una zona residencial més complexa i diversificada i les sitges cada vegada són més grans i amb més quantitat.

  • Ibèric final (segles II-I aC) 200-50 aC

El territori s'adapta amb la presència romana al territori. Es crea un nou assentament romà a la planta sud del jaciment que caldrà descobrir a les futures excavacions.

El primer vi penedesenc

A més d'aquestes etapes, convé destacar que al jaciment s'hi han trobat les llavors i sarments de vinya més antics de Catalunya, d'ara fa 2.700 anys. Aquestes restes de raïm formen part del conjunt de llavors mineralitzades (527 unitats) i carbonitzades (5) que es van trobar a l'interior d'una sitja l'any 2011. El context de la troballa dóna a entendre que es tracta de la brisa o resta resultant d'una premsada de raïm. Un conjunt que data de la primera Edat del Ferro i, ara per ara, representa la prova de l'inici de la vitivinicultura al Penedès.

Com podeu veure, encara queda molta feina per fer. Ja són prop de 18 anys de treballs i encara queden moltes coses per descobrir.

Us animem a visitar el Centre d'Interpretació -situat a Avinyonet del Penedès- i el Jaciment de la Font de la Canya. Estem segurs que no us deixaran indiferents! Podeu consultar més informació a través de la seva web: http://www.fontdelacanya.cat/

Categorías: Art i Cultura