Descobrint Jean Leon

Persones Inspiradores

10/02/2017

Poques persones van conèixer tan bé a Jean Leon com Jaume Rovira i Ana Carrión. El primer enòleg, qui treballà colze a colze amb Jean Leon des dels inicis -fins al final- i la seva germana menor. Feia temps que no es veien. Van coincidir a la passada verema de cinema al setembre però no van tenir temps de conversar tranquil·lament. Ho van deixar per a un altre dia. I aquest dia va arribar.

https://www.youtube.com/embed/oG7R63lBzxg

Asseguts a una taula d'una vinoteca del centre de Barcelona. Amb dues copes de Vinya La Scala 2009 - amb la seva etiqueta il·lustrada per Modest Cuixart - comencen a conversar sobre Jean Leon. La seva vida, les seves pors, les seves obsessions. Una xerrada sense embuts, sincera, emotiva, plena d'anècdotes i confidències. La vida de Jean Leon fou del tot singular. Una vida que no va deixar ningú indiferent.

Ana reconeix que al seu germà mai li va agradar el seu nom. Ni Ceferino, un capritx del seu padrí, ni Àngel (el seu segon nom de pila) tal com volia la seva mare. Per aquest motiu no és estrany que acabés canviant-se el nom per Jean Leon. Una decisió que, a més, va anar acompanyada d'un canvi de vida. "De tota manera, entre nosaltres sempre li dèiem Cefe i quan el volíem fer enfadar li dèiem Cefe ceba tendra" apunta Ana amb un somriure murri. Jaume confessa que "sempre pensava que li deien 'jefe' i resulta que no, que era el diminutiu de Ceferino". Al final, ni Cefe, ni Àngel, ni Ceferino. Jean Leon.

JL-family-1

De França a Nova York

La veritable aventura, i el primer capítol del que seria una vida plena d'apassionants anècdotes, va començar l’any 1947, el dia que va marxar, juntament amb tres amics, a França. "Tenia 18 anys i van creuar les muntanyes fins arribar a França. Va convèncer a tres amics i van marxar.

Ningú de la família sabia on era. A la meva mare li va dir que anava a una festa amb la seva núvia Carme, que era el seu sant. Vam estar 10 dies sense saber res d'ell " assegura Ana. El que va començar com una criaturada es va acabar convertint en realitat uns mesos més tard.

Captura de pantalla 2017-02-10 a las 14.46.40

L'any 1949, quan Jean Leon tenia 20 anys, va aconseguir embarcar com polissó en un vaixell que sortia del port francès de Le Havre i va arribar als Estats Units. "Un any més tard, el 1950, va tornar a Madrid. Va estar un temps i va tornar a marxar. Els americans el van cridar per anar a servir a la Guerra de Corea. Va marxar i no vam saber res d'ell fins a l'any 1962. Pensàvem que era mort fins que un dia va trucar i ens va dir que vindria a Espanya ". Jean Leon va arribar amb la seva dona i amb els seus dos fills. "No sabien que tenia una família. I molt menys tan nombrosa i a Espanya. De fet, creien que era francès" apunta Ana. Reconeix que aquell dia la felicitat es va instal·lar a casa dels Carrión. Especialment per a la seva mare.

JL - C01

7- Jean Leon-army

Un vi, però no un vi qualsevol

A principis dels anys seixanta, Jean Leon tenia clar que volia elaborar el millor vi per oferir als selectes clients del seu restaurant a Los Angeles. No va parar fins a trobar la millor terra. Va arribar al Penedès i Jaume recorda que "va comprar els terrenys per uns 6 milions de pessetes. Va deixar 100 mil pessetes de paga i senyal i al cap d'un any va signar les escriptures. Va comprar unes terres que alguns deien que estaven maleïdes. En set anys va fer calamarsa cinc vegades. Ningú donava un duro per aquell projecte ".

El Jaume en aquell temps tenia 21 anys. Ho tenia tot per fer. Fins i tot el servei militar. Estava estudiant enologia però li faltava algun curs. "Recordo que el dia que vaig conèixer a Jean Leon em va dir que no em preocupés. Que fes tot el que havia de fer. Hi havia temps per a tot. Plantarien al 63 i al 69 farien la primera verema ". I així va ser. El Jaume va acabar els estudis, va estar en contacte permanent amb Jean Leon i el 1969 va entrar a formar part del celler, regentada en aquell temps per Jean Leon i dos dels seus germans.

Captura de pantalla 2017-02-10 a las 14.46.12

Rovira reconeix que "els inicis van ser molt complicats, però va ser una etapa molt bonica de la meva vida". Recorda el dia en el qual van decidir arrencar els ceps locals i replantar-los amb varietats franceses. "Vam agafar el cotxe i ens vam anar a Bordeus i Borgonya a buscar-les. Ens van estafar i ens van vendre sarments secs i en mal estat. Com no ens els volien canviar, vam decidir recollir-los de manera clandestina ". Recorda que un dia, a la nit, se'ls va acostar un cotxe.El Jaume estava enmig d'una vinya i Jean Leon, mort de por, va marxar i el va deixar tirat. “Tot i que va tornar al cap d’una estona", apunta el Jaume, “l'enuig em va durar uns dies però al final el Jean em va demanar disculpes".

A més de ser el seu enòleg, era la seva persona de confiança i el que li guardava els diners que guanyava a Estats Units per invertir-los en la bodega. "Ens trobàvem a França, jo anava en cotxe i l'esperava a l'aeroport d'Orly. Allà em donava la maleta i no la deixava anar per res del món. Fins i tot dormia amb ella" recorda rient.

JL - C02

Un tipus exigent però just

"Ell era el cap i qui paga mana" respon quan li pregunten sobre la personalitat de Jean Leon. "Era una persona molt exigent. Molt recta. Però si feies bé el que havies de fer no hi havia problemes. A més, si t'equivocaves però donaves explicacions, ho entenia. No vaig tenir mai cap problema amb ell. Era molt murri". Ana coincideix. "El meu germà era molt intel·ligent. No tenia estudis però tenia un sisè sentit que el va fer arribar fins on va arribar ". També apunta que del seu germà Jean va aprendre a ser a ser forta. "La vida no ens va donar una altra alternativa".

El llegat

Jean Leon va morir l'any 1996 després d'haver viscut intensament, però encara jove i amb moltes coses per fer. El 1994, quan li van diagnosticar la malaltia, va confiar el seu llegat a la Família Torres que va donar continuïtat a allò que Jean Leon havia començat. "Gràcies a ells, el llegat del meu germà segueix viu i és realment el que ell volia: que el nom de Jean Leon perdurés en el temps" apunta la seva germana Ana. Sens dubte, ho va aconseguir. Un altre dels seus somnis complerts.

 

 

Categorías: Persones Inspiradores