Tot el que has de saber sobre els taps de rosca

Vino

13/09/2019

El tap de rosca
s'enfronta, a Espanya, a una curiosa paradoxa: mentre cada vegada són més els
cellers que recorren a ell com a tancament dels seus vins, els consumidors
encara senten objeccions a l'hora d'adquirir una ampolla que ho contingui. I és
que, la gran majoria associem als vins que porten tap de suro amb vins de
millor qualitat.

Crida l'atenció
que aquesta és una concepció estesa especialment a Espanya i que, fora de les
seves fronteres, són molts els països que han recorregut al tap de rosca i l'han
assumit amb naturalitat. És el cas d‘Alemanya, Suècia, Holanda, o Anglaterra
entre altres on, als seus supermercats, és fàcil trobar aquest tipus de
tancament a la gran majoria de vins de prestigi, inclosos els elaborats pels
principals cellers espanyols.

Una suma d'elements

És a dir, és
possible trobar vins amb tap de rosca de primer nivell. Tot i això, és sabut
que no és sol la qualitat del raïm –que vindrà determinada per la meteorologia
o l'estat fitosanitari de les vinyes– i el procés d'elaboració per part del
celler són decisius per a determinar la qualitat del vi. Materials com les
botes, les ampolles i, també, els taps juguen un paper fonamental.

Davant de la
història i tradició del tap de suro sorgeixen els defensors del tap de rosca
que reivindiquen els seus 40 anys de recorregut i la seva versatilitat, pel fet
que quan es van començar a comercialitzar aquests taps d'alumini, aviat van fer
el salt del vi a altres begudes que van veure en ells la solució perfecta. Però
no és l'únic argument a favor. A això cal afegir, la comoditat, la seguretat i
l'estètica.

Tap de suro?

Dit això, no
significa que el tap de rosca sigui l'idoni per a tota mena de vins. Ho diem
pensant especialment en aquells vins que necessiten reposar i madurar en
l'ampolla. En aquests casos, l'ús del suro és un element indispensable. Això és perquè el suro afavoreix la
microoxigenació
, és a dir, el fet que penetri una quantitat mínima
d'oxigen, el que suposa una disminució de tanins i de la astringencia.

De fet, el tap de
suro té, també, grans defensors. Entre els arguments a favor: la
sostenibilitat
–es tracta d'un producte ecològic, natural, renovable i
reciclable– i la tradició –el suro forma part del ritual de beure vi i
aquest valor afegit és difícil de substituir–.

Parlem del TCA...

En contra, la
possible presència de TCA
, quan es tracta de taps de suro 100% natural.
Coneguda com a “malaltia del suro”, és una contaminació d'origen fúngic que
fins i tot en concentracions baixes –3ng/l– pot espatllar completament un vi
donant-li una olor a humitat. Al'actualitat, tant la indústria del suro com
els cellers més capdavanters estan fent grans esforços per a prevenir i evitar
el TCA
. A més, per a assegurar que els nivells d'aquest contaminant no
acabin danyant el vi, es recomana realitzar una anàlisi de les diferents
dependències i control atmosfèric.

En qualsevol cas,
el que hem de tenir en compte és que no es tracta d'enfrontar al tap de rosca
contra el tap de suro –ni viceversa– sinó de triar el que millor convingui en
cada situació i amb cada tipus de vi.

Categorías: Vino