Joan Baptista Carrión, el nebot del “tiet americà”

Descobrint Jean Leon

15/02/2018

És sevillà de naixement, però porta el Penedès a la sang. Joan Baptista Carrión és el nebot de Jean Leon. El seu pare, germà de Ceferino Carrión, va treballar durant més de 14 anys a la bodega. Parlem amb ell perquè ens expliqui com era el “tiet americà” i com valora el llegat que va deixar.

Què recordes del teu tiet? Què és el primer que et ve al cap?

Recordo que venia amb amics. Sempre hi havia molta gent. No sé si sempre eren actors famosos o no perquè jo era petit, però quasi sempre estava acompanyat quan venia. Recordo que el meu pare sempre ens deia “demà ve el tiet americà·. Quan arribava, ens pentinàvem. Ens donava dos petons i quasi sempre també ens donava diners per caramels.

Què destacaries de la seva personalitat?

Era un persona molt agradable. Jo sempre el vaig tenir en un pedestal. També era molt generós, com a mínim amb mi i els meus germans. Sempre jugàvem amb pilotes de plàstic, i se’ns punxaven cada dos per tres. Un dia li vaig que ens en comprés una de reglament

 I te la va comprar?

Clar! Em va donar 2.000 pessetes i em va dir “quan torni a venir vull veure la pilota”. La meva mare sempre recollia els dines que ens donava, nosaltres no vèiem res! (riu). Quan vaig fer la comunió li vaig demanar una bicicleta, ja que per anar al col·legi havíem d’anar a peu cada dia al poble del costat. Al cap de dues setmanes ja la tenia. La família sempre diu que jo m’assemblo molt al seu fill i que era el seu nebot preferit. Tot el que li demanava, m’ho donava.

Com era la relació amb el teu tiet?

Una mica distant. Pensa que jo era petit, tenia 6 o 7 anys. Quan vaig poder, ja adolescent i després d’estalviar diners, vaig anar a EE.UU. Tenia la curiositat de saber més d’ell i veure tot el que havia fet a Amèrica. Tot el món parlava d’ell, era famós, coneixia a la Marilyn, a Kennedy... Un dia em vaig presentar a Los Ángeles sense dir-li res.

No sabia que hi aniries?

No, vaig presentar-me per sorpresa. Quan vaig arribar a Los Ángeles, el vaig trucar per telèfon i vam quedar al restaurant. Resulta que el dia següent tenia previst anar de viatge a Tailàndia per estar-hi un mes aproximadament, i em va ubicar a casa de la xef. Vaig estar-hi dos mesos de vacances però el vaig veure molt poc. No he tingut una relació massa propera amb ell. Tot el contrari que amb el seu fill amb el qual hi tinc molt més contacte.

Què et va semblar el tipus de vida que portava a Estats Units?

Més o menys ja sabia tot el que tenia i com era. No em va enlluernar. Em vaig sentir com la Heidi. De viure aquí al Penedès entre vinyes i arribar a una gran ciutat... vaig sentir que no era el meu lloc i vaig decidir tornar. Per mi, el Penedès era llibertat.

Per què creus que va aconseguir tot el que es va proposar?

Era molt intel·ligent i sabia tractar a la gent.

Què opines del llegat que ha deixat?

És impressionant. Va marxar amb una mà al davant i una al darrere. La seva història és increïble.

Creus que va tenir una vida de pel·lícula?

Si, i envejable per a molts. El seu llegat segueix viu i això té molt mèrit.

Quina relació tens amb els seus fills?

Amb Jean Leon Jr, tinc molt bona relació. Sempre que ve, em truca i anem a dinar. És molt familiar. Inclús va demanar informació a tota la família per fer un arbre genealògic.

Ha canviat molt la finca amb el pas del anys?

És totalment diferent. No té res a veure amb el que era abans, Ho veig ara i em sembla increïble. Han passat molts anys. Els arbres fruiters, eren el nostre jardí de les delícies!

La teva mare és sevillana i el teu pare de Santander. Com arribes al Penedès?

El meu pare era firaire. Quan Jean Leon va despuntar, la meva àvia li va demanar feina pel meu pare i el meu tiet. En aquell moment va ser quan vam venir a viure aquí, a una masia ubicada just on és ara el centre de visites. Hi vam ser 14 anys.

Quina és la teva relació amb el vi?

El vi negre m’encanta. No soc un sommelier, però m’agrada molt. Potser hi té a veure que des de petit he estat en contacte amb les vinyes, les olors. Moltes vegades em venia una fragància que no sabia distingir i un dia, fa relativament poc, treballant a la vinya, estava florejant el raïm i em va venir de nou aquesta fragància i amb ella tots els records de petit.

Categorías: Descobrint Jean Leon