La veritat \u00e9s que ja es neix amb aquest sentiment, sempre m’ha agradat escriure el que em corre per dins. Tamb\u00e9 he sigut sempre molt emotiva.<\/p>\n\n\n\n
20 anys de l’accident que va canviar la teva vida. 20 anys d’autosuperaci\u00f3 i lluita constant. D’on vas treure la for\u00e7a per seguir endavant?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Si, la lluita continua perqu\u00e8 hi ha alguna cosa que em diu que no em rendeixi, que segueixi lluitant. He tingut molta for\u00e7a gr\u00e0cies a l’amor de la fam\u00edlia que tamb\u00e9 s\u00f3n \u00e0ngels per mi i a poc a poc he aconseguit moltes coses. De vegades miro el cam\u00ed que he fet i el que estic fent i realment estic molt orgullosa de mi mateixa. No s\u00e9 fins on arribar\u00e9 ni com acabar\u00e0 tot per\u00f2 segueixo, em mantinc positiva esperant els regals que la vida em va oferint. De moment no em puc queixar.<\/p>\n\n\n\n Qu\u00e8 li passa pel cap a una adolescent de 18 anys despr\u00e9s d’un accident com el teu?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Doncs infinitat de pensaments. \u00c9s una situaci\u00f3 molt estranya, confusa i obscura. No s\u00e9 com he arribat a passar aquell temps tan dur. Poc a poc estic for\u00e7a millor i animada i la gent del meu voltant tamb\u00e9. Aix\u00f2 tamb\u00e9 m’est\u00e0 ajudant molt a seguir amb ganes de viure.<\/p>\n\n\n\n L’any 2015 vas escriure el \u00abCam\u00ed de la Papallona\u00bb, han passat 5 anys i recentment has escrit un conte de contes infantils. Qu\u00e8 significa per tu escriure?<\/strong><\/p>\n\n\n\n S\u00ed, primer vaig fer el llibre, quan estava en un moment dif\u00edcil per\u00f2 amb molta fe, esperan\u00e7a i for\u00e7a. \u00c9s on parlo de sentiments, emocions i sensacions que he anat sentint des de l’any 2000, quan vaig tenir l’accident de tr\u00e0nsit. En primera persona expresso qu\u00e8 ha significat per a mi i els meus aquest gir de vida. Va ser un proc\u00e9s dur acabar-lo. Amb la meva limitaci\u00f3 no \u00e9s tan senzill escriure, ja que necessito un programa que em facilita l’ordinador. Amb molta paci\u00e8ncia he de buscar les lletres en un abecedari digital i amb el dit gros de la m\u00e0 dreta i un polsador, clicar aquella lletra que vull. Vaig estar uns dos anys aproximadament escrivint. Aix\u00ed i tot, espero que hagi servit i serveixi per despertar el cor i la ment de moltes persones. Aquest \u00e9s el principal objectiu.<\/p>\n\n\n\n Aleshores, anys despr\u00e9s, em va caure del cel un \u00e0ngel que em va ajudar a poder editar el meu primer conte: \u00abAprenent a volar\u00bb. El Raul Arenas es va proposar el repte solidari de rec\u00f3rrer 190 km i amb l’ajut de patrocinadors i donatius va fer realitat el meu somni. Amb tot all\u00f2 que va recaptar em va finan\u00e7ar el conte del qual us parlo. L’art ha estat una de les teves vies d’escapament i d’expressi\u00f3. Sempre has tingut inter\u00e8s pel m\u00f3n de l’art i la cultura?<\/strong><\/p>\n\n\n\n S\u00ed, ha sigut una manera de poder tirar endavant i ressorgir de les cendres. I mira que a mi l’art abans de l’accident no m’agradava. En canvi, en el seu moment em va distreure i em va ajudar econ\u00f2micament a mi i als meus pares. Sort de la meva mare que em va recolzar i aix\u00ed a les dues tamb\u00e9 ens va anar molt b\u00e9.<\/p>\n\n\n\n Ets conscient que la teva experi\u00e8ncia \u00e9s de gran ajuda per a persones que han viscut una experi\u00e8ncia similar a la teva?<\/strong><\/p>\n\n\n\n S\u00ed, en soc molt conscient.<\/p>\n\n\n\n Si poguessis parlar amb cada una d’elles que els diries?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Que tinguin fe, esperan\u00e7a i harmonia en la fam\u00edlia, que tinguin ganes de viure i esperar els regals que ens d\u00f3na la vida. Tamb\u00e9 que agraeixin el simple fet de llevar-nos cada dia, que el temps passa molt de pressa i amb un instant tot pot canviar.<\/p>\n\n\n\n La teva discapacitat no t’ha impedit pujar muntanyes. Com recordes la iniciativa dels \u00ab5 cims\u00bb? i tota la implicaci\u00f3 d’atletes d\u2019elit que van col\u00b7laborar?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Van ser moments molt especials, ja que em sentia molt a gust all\u00ed amb amics que em van ajudar a volar encara que fos nom\u00e9s per moments i per dins. Van col\u00b7laborar moltes persones, vaig estar molt contenta i tinc molt bon record.<\/p>\n\n\n\n Parla’ns de la teva mare, de la teva fam\u00edlia i com d’importants han estat a la teva vida.<\/strong><\/p>\n\n\n\n La meva mare \u00e9s el meu \u00e0ngel, la que m\u00e9s em coneix. Una gran persona lluitadora, la que mai m’ha deixat. De fet els meus pares s\u00f3n el meu motor, les meves cames i els meus bra\u00e7os. La veritat \u00e9s que no puc estar m\u00e9s ben cuidada. Em fa falta tot per\u00f2 alhora ho tinc tot. La meva germana, el meu cunyat y les meves nebodes tamb\u00e9 han estat sempre al meu costat. A poc a poc he anat evolucionant, em trobo molt millor, ells estan millor i tots vivim millor.<\/p>\n\n\n\n Tens al cap algun nou repte?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Continuar perseguint els meus somnis i alguns desitjos. De moment, visc el dia a dia i la resta de la meva vida estic esperant els regals que la pr\u00f2pia vida m’ofereix, per\u00f2 sempre gaudint de la segona oportunitat que se’m va donar.<\/p>\n\n\n\n Com t’agradaria viure al llarg de la teva vida?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Tal com m’ho ha preparat el dest\u00ed.<\/p>\n\n\n\n Quin consell ens donaries per viure la vida amb m\u00e9s optimisme malgrat les dificultats?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Viviu cada instant que ens d\u00f3na la vida. S’ha de ser positiu i mantenir l’\u00e0nima desperta, alegre i positiva tot i les complicacions que se’ns plantegen.<\/p>\n\n\n\n Un rac\u00f3 en el qual et perdries.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Una illa amb un llac d’aigua turquesa amb dos dofins, que pogu\u00e9s jugar amb ells i acariciar-los i que hi hagu\u00e9s una cabana on pogu\u00e9s sentir i observar el paisatge.<\/p>\n\n\n\n Qu\u00e8 \u00e9s el que m\u00e9s t’agrada fer?<\/strong><\/p>\n\n\n\n M’agrada molt prendre el sol i notar la seva escalfor.<\/p>\n\n\n\n Un defecte i una virtut.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Un defecte que tinc \u00e9s que no controlo segons quines situacions quan la r\u00e0bia s’apodera de mi. Una virtut \u00e9s que tinc molta empatia.<\/p>\n\n\n\n Qu\u00e8 volies ser de petita? I de gran?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Doncs a mi sempre m’han agradat els nens petits i de gran vaig estar treballant en una escola bressol. M’agraden els nens per\u00f2 despr\u00e9s de l’accident m’agrada molt la roba i anar ben vestida<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Un accident de tr\u00e0nsit quan nom\u00e9s tenia 18 anys va deixar a la Noe Gaya en cadira de rodes. Dos d\u00e8cades despr\u00e9s, la seva fortalesa i el seu esperit de sacrifici son un exemple de com afrontar la vida malgrat les adversitats. Escriure i pintar son les seves vies d\u2019expressi\u00f3 i de comunicaci\u00f3. Gaudir de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1434,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[20],"tags":[],"class_list":["post-2156","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-persones-inspiradores"],"yoast_head":"\n
Per mi escriure ho \u00e9s tot, \u00e9s la meva forma de comunicar-me.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/jeanleon.com\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/noe_int_2.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/jeanleon.com\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/noe_int.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\nPetites degustacions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n