De quina part de Londres ets?<\/strong><\/p>\n\n\n\n S\u00f3c de Hackney, un municipi situat a l’est, fet que em converteix en\n\u00abcockney\u00bb, ja que tal com es diu, vaig n\u00e9ixer sota el so de les\ncampanes de l’esgl\u00e9sia de St. Mary-le-Bow. Els meus pares havien estudiat\nmedicina i les seves primeres feines van ser en hospitals londinencs. Viv\u00edem\ntots junts a Victoria Park en una casa de protecci\u00f3 oficial: el meu pare\nGerald, que \u00e9s pneum\u00f2leg; amb la meva mare Rosemary, que \u00e9s radi\u00f2loga; despr\u00e9s\nhi havia la meva germana Bridget, que acabaria sent catedr\u00e0tica d’Universitat a\nBristol; el meu germ\u00e0, Michael, que actualment treballa a la banca; Anthony,\nque \u00e9s especialista en m\u00e0rqueting; i jo, l\u2019Steve, que s\u00f3c f\u00edsic de formaci\u00f3 i\nxef \u2013 diguem-ne \u2013 per pur enamorament.<\/p>\n\n\n\n Parla\u2019m una mica dels teus pares. Com es van\ncon\u00e8ixer?<\/strong><\/p>\n\n\n\n \u00c9s una hist\u00f2ria que ens agrada molt explicar a la nostra fam\u00edlia, ja que\ntots dos van intimar i es van enamorar a la universitat durant una classe\nd’Anatomia mentre compartien un cad\u00e0ver. Tot molt rom\u00e0ntic! (Rialles).<\/p>\n\n\n\n Ho expliques, en certa manera, com una hist\u00f2ria\nd’amor id\u00edl\u00b7lica.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Doncs la veritat que \u00e9s no ho va ser. Les relacions en la meva fam\u00edlia\nsempre s\u00f3n dif\u00edcils. El meu pare era d’una fam\u00edlia molt cat\u00f2lica d’origen\nirland\u00e8s i la meva mare era filla d’un budista i una anglicana. Tot molt\ncomplicat.<\/p>\n\n\n\n Era una q\u00fcesti\u00f3 religiosa o tamb\u00e9 racial?<\/strong><\/p>\n\n\n\n B\u00e9… he de dir que la meva mare, amb els seus antecedents birmans, era\ninoportunament molt fosca de pell per l’Anglaterra de finals dels anys 50, cosa\nque no agradava a la fam\u00edlia del meu pare, que era molt tradicional. Per\u00f2\nfinalment es van casar i, 60 anys despr\u00e9s, segueixen junts.<\/p>\n\n\n\n Aquest episodi i altres poden llegir-se en un llibre\nque has escrit al costat de la teva germana Bridget titulat: \u201cUna\nhistoria de Birmania: cocina, familia y rebeli\u00f3n\u201d<\/strong>. A qui se li va oc\u00f3rrer la\nidea?<\/strong><\/p>\n\n\n\n La g\u00e8nesi del llibre va comen\u00e7ar fa molts anys, per\u00f2 no ha pres forma fins ara. Tot va arrencar quan la meva germana Bridget, despr\u00e9s de finalitzar els seus estudis universitaris, se li va oc\u00f3rrer gravar cintes conversant amb la nostra \u00e0via Grandy, que era una gran narradora d’hist\u00f2ries i sabia moltes coses de la nostra fam\u00edlia.<\/p>\n\n\n\n A la portada del llibre apareix una fotografia de\nla teva bes\u00e0via Ma Khin, eix fonamental sobre el qual transita tot el llibre.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed \u00e9s. Tant la vida de Ma Khin com les seves experi\u00e8ncies mereixien ser\nexplicades. La nostra ex\u00f2tica genealogia comen\u00e7a amb ella i amb el meu besavi\nWilliam Carr. Cal traslladar-se a la Birm\u00e0nia de finals del segle XIX, avui\nMyanmar, per visualitzar mentalment un jove magistrat brit\u00e0nic destinat a un\nlloc ex\u00f2tic i desconegut per a ell, en plena \u00e8poca del major auge del\ncolonialisme brit\u00e0nic. Un dia, mentre passejava per un mercat, va observar a\nuna joven\u00edssima birmana anomenada Ma Khin que venia purs asseguda a terra i de\nla qual es va enamorar. Es van enamorar i van anar a viure junts. Per\ndescomptat, el meu besavi la va prendre com el seu concubina perqu\u00e8 era el que\nels brit\u00e0nics ben situats feien en aquells dies i van tenir dos fills. Per\u00f2 m\u00e9s\ntard, i malgrat les retic\u00e8ncies d’una societat marcada per la intoler\u00e0ncia, la\nxenof\u00f2bia i el classisme, van contreure matrimoni. Una cosa que ni el mateix\ngerm\u00e0 del meu besavi va acceptar ni va comprendre mai.<\/p>\n\n\n\n En el llibre es parla de com era la luxosa vida\ndels teus besavis a Rangun, per\u00f2 tamb\u00e9 del descens als inferns.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Ells vivien una vida de somni a Birm\u00e0nia amb tota mena de luxes, amb\nservents, festes i carruatges. Una cosa que s’acaba de manera abrupta quan,\ndurant la Segona Guerra Mundial, els japonesos envaeixen el pa\u00eds i han de fugir\nper exiliar-se a l’\u00cdndia.<\/p>\n\n\n\n La teva \u00e0via Grandy, sense la qual no existiria\naquest llibre, tamb\u00e9 apareix com un gran personatge.<\/strong><\/p>\n\n\n\n S\u00ed, perqu\u00e8, a m\u00e9s, era una persona molt intel\u00b7ligent i amb un gran sentit\nde l’humor. Quan ella i la seva fam\u00edlia van traslladar-se finalment a viure a\nGran Bretanya, ella percebia el racisme per\u00f2, alhora, s’ho prenia amb prou\nfilosofia. Hi ha una an\u00e8cdota que parla molt de la seva forma de ser i que\nmostra el seu divertit i enginy\u00f3s car\u00e0cter: quan se la quedaven mirant pel\ncarrer i li preguntaven d’on era, sempre contestava amb un perfecte accent\nangl\u00e8s, un tant posh<\/em>, que ella era \u201cesquimal\u201d!<\/p>\n\n\n\n \u201cUna historia de\nBirmania: cocina, familia y rebeli\u00f3n\u201d <\/strong>\u00e9s un llibre que es llegeix amb inter\u00e8s.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Doncs gr\u00e0cies per entendre-ho aix\u00ed! Ha estat el colof\u00f3 \u200b\u200ba aquestes converses amb Grandy i, alhora, un homenatge a les dones de la nostra fam\u00edlia. Crec que resulta grata la seva lectura perqu\u00e8 denota una treballada investigaci\u00f3 hist\u00f2rica que combina records familiars amb esdeveniments hist\u00f2rics rellevants esdevinguts durant el segle XX. D’altra banda, es recullen tamb\u00e9 receptes de cuina del sud-est asi\u00e0tic explicades de forma senzilla perqu\u00e8 puguin ser compreses per un lector occidental. El llibre s’ha presentat a Espanya i tamb\u00e9 a Anglaterra. Estem molt contents amb les cr\u00edtiques i l’acceptaci\u00f3 rebudes fins al moment!<\/p>\n\n\n\n Quina \u00e9s la teva opini\u00f3 personal sobre la\nintoler\u00e0ncia i el racisme?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Penso que, si hi ha una cosa que compartim tots els \u00e9ssers humans, \u00e9s\nprecisament la nostra humanitat. Si volem ser justos, hem de abra\u00e7ar la\ndiversitat humana, partint de la base que tots tenim els mateixos drets\nfonamentals. Recon\u00e8ixer la nostra responsabilitat cap a l’altre (perqu\u00e8\nhist\u00f2ricament el poder ha tractat de manera injusta a la immensa majoria del\nm\u00f3n), i lluitar per compensar aquestes injust\u00edcies, \u00e9s una tasca fonamental.<\/p>\n\n\n\n \u00bfLa cuina ha estat sempre una constant en la teva\nvida?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Realment no, tot i que he de confessar que sempre m’ha agradat cuinar.\nQuan era petit, entrava a la cuina mentre la mare preparava plats incre\u00efbles,\ndoncs ella tenia una gran cultura gastron\u00f2mica indo-birmana que va rebre de la\nmeva \u00e0via Grandy.<\/p>\n\n\n\n Tu mateix dius que la cuina et va enamorar. Com et\nva aconseguir atrapar perqu\u00e8 deixessis la doc\u00e8ncia i acabessis dedicant-te a\nella professionalment?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Quan vaig arribar a Val\u00e8ncia, primer vaig ser professor d’angl\u00e8s,\nb\u00e0sicament perqu\u00e8 no parlava res d’espanyol, i m\u00e9s o menys a l’any vaig poder\ndonar finalment classes de F\u00edsica a una escola. Durant un estiu vaig tenir\nl’oportunitat d’anar a treballar com a ajudant a una escola de cuina a It\u00e0lia.\nAll\u00e0 vaig estar amb un xef molt conegut a Gran Bretanya, Alastair Little, del\nqual vaig aprendre molt. Aix\u00f2 va ser el detonant perqu\u00e8 decid\u00eds canviar de\nprofessi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n El teu\nrestaurant Ma Khin Caf\u00e8, que va obrir les portes el 2014, als baixos del Mercat\nde Colom de Val\u00e8ncia, porta el nom de la teva bes\u00e0via. Quin tipus de cuina\nmostres aqu\u00ed?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Presento una proposta gastron\u00f2mica asi\u00e0tica fortament vinculada amb la hist\u00f2ria, a la qual anomenem \u201cdecolonial Asian food\u201d. La nostra cuina es pren la hist\u00f2ria i el menjar amb serietat, respectant les tradicions culin\u00e0ries, promovent la trobada i l’intercanvi cultural i anticipant-se a un futur en el qual les persones seran tan ben acollides com les seves gastronomies.<\/p>\n\n\n\n Fa uns\nmesos que has obert un nou restaurant al centre de Val\u00e8ncia al qual has\nanomenat Baalbec. Quina \u00e9s la teva proposta?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Elaborem una\ncuina de l’altra riba de la Mediterr\u00e0nia. Gastronomia de pa\u00efsos de l’est com:\nL\u00edban, Turquia, Gr\u00e8cia, Palestina, S\u00edria, Israel… \u00c9s una culin\u00e0ria que\nm’atrau perqu\u00e8 encara que \u00e9s diferent, s’elabora amb productes estacionals que podem\ntrobar a Val\u00e8ncia sense problema. \u00c9s, precisament, aquesta diversitat, la que\ndesitjo mostrar. A la nostra carta hi ha plats casolans i tradicionals que es\nmengen habitualment a moltes llars de nacions que ocupen aquesta franja de la\nMediterr\u00e0nia.<\/p>\n\n\n\n Finalment\n… Qu\u00e8 els recomanaries als joves emprenedors que vulguin obrir el seu propi\nnegoci de restauraci\u00f3?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Quants consells es podrien donar com a resposta! Diferencia’t de la compet\u00e8ncia, controla les teves despeses, prioritza sempre la qualitat, escolta els teus clients i tamb\u00e9 els qui treballen amb tu… Per\u00f2 em quedaria amb aquesta meravellosa frase de Maya Angelou, l\u2019escriptora, poeta i activista nord-americana pels drets civils: \u00abPot ser que les persones oblidin all\u00f2 que hagis dit o fet, per\u00f2 sempre recordaran com els vas fer sentir\u00bb. Aix\u00ed que la meva recomanaci\u00f3 seria: empatitza amb els teus clients i fes-los sentir-se feli\u00e7os!<\/p>\n\n\n\n Petites degustacions<\/span><\/strong><\/p>\n\n\n\n Millor\nmoment per a prendre una copa de vi.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Un bon vi \u00e9s\ncom un bon amic. En un moment dolent, pots recolzar-te en ell, per\u00f2 realment\npoc pot fer per ajudar-te m\u00e9s que ser-hi. \u00c9s molt millor buscar-lo en els bons\nmoments i compartir amb ell les alegries de la vida.<\/p>\n\n\n\n Una can\u00e7\u00f3\nper a degustar un vi.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Senza Fin<\/em>e de Gino Paoli. \u00c9s un petit recordatori\nque cal viure el moment.<\/p>\n\n\n\n Un rac\u00f3 on et\nperdries.<\/strong><\/p>\n\n\n\n A l’illa de\nSkye (Esc\u00f2cia).<\/p>\n\n\n\n Qu\u00e8 fas en\nel teu temps lliure?<\/strong><\/p>\n\n\n\n M’encanta\nviatjar sense rumb, perdrem en camins, mercats i pa\u00efsos sencers.<\/p>\n\n\n\n Un defecte\ni una virtut.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Penso que\n(gaireb\u00e9) tothom \u00e9s bo. Defecte: Encara no s\u00e9 si aix\u00f2 \u00e9s una virtut.<\/p>\n\n\n\n Qu\u00e8 volies\nser de petit? I de gran?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Amb 8 anys em\nvaig comprar un llibre: : \u201cEns\u00e9\u00f1ate a ti mismo gesti\u00f3n y direcci\u00f3n de\nhoteles y restaurantes\u201d. Vaig ser\nmolt preco\u00e7! Ara, de gran, vull seguir sent jove, almenys d’esperit.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Jos\u00e9 Manuel Torres Mor\u00e1n Steve Anderson (Londres, 1964), professor de F\u00edsica i xef. Va arribar a Val\u00e8ncia a principis dels anys 90 i immediatament es va deixar seduir per una ciutat on hi resideix des de llavors i en la qual dirigeix \u200b\u200bdos reconeguts restaurants: Ma Khin i Baalbec. D’ascend\u00e8ncia birmana per part de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1186,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[20],"tags":[],"class_list":["post-2069","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-persones-inspiradores"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/jeanleon.com\/wp-content\/uploads\/2019\/07\/Anderson_cuinant_interior-850x614.png\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/jeanleon.com\/wp-content\/uploads\/2019\/07\/Enric_Perez_interior-850x567.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/jeanleon.com\/wp-content\/uploads\/2019\/07\/IbanRamon_interiorresta-850x579.png\")
<\/figure>\n\n\n\n
\n\n\n\n