![\"\"](\"https:\/\/jeanleon.com\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/JeanLeon_NYC-850x567.jpg\")
<\/p>\nPort d’amarratge de Jean Leon en el seu periple vital. Destinaci\u00f3 tur\u00edstica per antonom\u00e0sia i bressol del cosmopolitisme urb\u00e0; els habitants de Nova York tenen al seu abast refer\u00e8ncies vin\u00edcoles de tots els racons del planeta, tot i que ignoren, en molts casos, que el seu propi estat \u00e9s el segon productor de vi del pa\u00eds, per darrere del gegant californi\u00e0.<\/p>\n
Aquest fet pot ser degut a que la pr\u00f2pia ind\u00fastria havia viscut d’esquena al fet vitivin\u00edcola, atenent varietats de vitis lambrusca locals a les seves plantacions , que, molt dolces, alimenten el cintur\u00f3 agrari que s’est\u00e9n al sud de les ribes del llac Erie, dedicat a la producci\u00f3 de suc i gelatina.<\/p>\n
<\/p>\n
Avui, per\u00f2, el sector es troba en una mena de proc\u00e9s de reinvenci\u00f3, degut al canvi clim\u00e0tic, que apunta a l’excel\u00b7l\u00e8ncia vin\u00edcola com a objectiu, mitjan\u00e7ant l’adaptaci\u00f3 de vitis vin\u00edferes d’origen europeu.<\/p>\n
Aix\u00ed, nous i joves cellers (la majoria d’ells tot just arriben als vint anys d’exist\u00e8ncia) s\u00f3n els encarregats de materialitzar aquesta revoluci\u00f3 partint d’h\u00edbrids de varietats franceses. La major part d’ells s’assenten a Finger Lakes, Long Island i a la regi\u00f3 del riu Hudson; una mena de sant\u00edssima trinitat del ren\u00e9ixer vin\u00edcola de l’estat.<\/p>\n
Long Island o el Bordeus nord-americ\u00e0<\/strong><\/p>\n Ens trobem a la regi\u00f3 vin\u00edcola m\u00e9s jove de Nova York i de la que m\u00e9s s’espera. L’illa alberga en el seu jard\u00ed ampelogr\u00e1fic \u00a0de 1.215ha, a les cl\u00e0ssiques chardonnay, cabernets i merlots …<\/p>\n Per\u00f2 els paral\u00b7lelismes amb Bordeus van m\u00e9s enll\u00e0, sustentant-se en la particular influ\u00e8ncia oce\u00e0nica que tempera el clima i desdibuixa les fronteres de les estacions; aix\u00ed com en l’elaboraci\u00f3 de vins agradables i de refrescant estructura. Esperem el futur amb impaci\u00e8ncia.<\/p>\n Finger Lakes: l’esperit del llac De la \u00abm\u00e0\u00bb del llac Ontario, tres dels seus \u00abdits\u00bb es signifiquen com a essencials per moderar el clima. Aix\u00ed, els llacs Seneca, Cayuga i Keuka constitueixen, no nom\u00e9s tres subregions (AVA’s a EU), sin\u00f3 tres fronteres naturals que suavitzen els terribles hiverns. Malgrat aix\u00f2, ens trobem davant d’un clima extrem, les temperatures poden caure fins als -20\u00baC, arribant a suposar una greu amena\u00e7a per a la superviv\u00e8ncia dels ceps.<\/p>\n Aquesta particularitat clim\u00e0tica es tradueix pel que fa a l’ampelogr\u00e1fic en una aclaparadora majoria de vinyes americanes, m\u00e9s resistents que les europees, que per aquestes llars es troben en minoria absoluta, ocupant un paup\u00e8rrim 15% del total de les 4.000ha de la regi\u00f3. Malgrat tot, el potencial vin\u00edcola de la regi\u00f3 descansa en aquesta petita proporci\u00f3 de vin\u00edferes europees.<\/p>\n En els anys 60 del segle passat, el metge ucra\u00efn\u00e8s Konstantin Frank va demostrar que les vinyes de vitis vin\u00edfera de maduresa relativament primerenca, com la riesling i la chardonnay, podien adaptar-se a les dures condicions de Finger Lakes amb l’ajuda dels portaempelts adequats.<\/p>\n La riesling, aqu\u00ed, suporta els rigors de l’hivern protegida per la seva resistent fusta, havent guanyat la partida a la chardonnay que no acaba d’oferir resultats \u00f2ptims a la regi\u00f3. A dia d’avui, els millors exponents de Finger Lakes ofereixen un interessant contra pla als apreciats exemples del sud d’Austr\u00e0lia.<\/p>\n El riu Hudson. A la recerca de la seva identitat<\/strong><\/p>\n Pocs rius tan cinematografiats com el Hudson, on a les seves ribes, i de ben segur, Jean Leon va deixar volar la vista i la imaginaci\u00f3 … Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 del glamour del cel\u00b7luloide i la calor de la mitomania, si ens referim a or\u00edgens, a la regi\u00f3 del riu Hudson va tenir lloc la primera collita comercial de l’estat de Nova York. L’any, 1839.<\/p>\n En l’actualitat, la vitis vin\u00edfera segueix patint per aconseguir una \u00f2ptima adaptaci\u00f3 a unes condicions clim\u00e0tiques severes i tan sols moderades per la influ\u00e8ncia del propi Hudson.<\/p>\n A les seves vinyes habitaven en exclusiva h\u00edbrids francesos, tot i que l’empenta i obstinaci\u00f3 dels efectes del canvi clim\u00e0tic, de la m\u00e0 d’arriscats i visionaris elaboradors, augura un futur aferrat a les vin\u00edferes com la chardonnay, la cabernet franc i fins i tot la friulano<\/em>.<\/p>\n Paci\u00e8ncia. Nova York s’est\u00e0 enlairant en forma d’aquestes noves \u00abrares avis\u00bb sorgides d’un nou context clim\u00e0tic que amena\u00e7a de desdibuixar l’actual mapa de varietats mundial.<\/p>\n Sempre una garantia com a destinaci\u00f3, esperarem amb ment i paladar oberts a la revoluci\u00f3 silenciosa que esdev\u00e9 entre llacs.<\/p>\n Rafa Moreno<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Port d’amarratge de Jean Leon en el seu periple vital. Destinaci\u00f3 tur\u00edstica per antonom\u00e0sia i bressol del cosmopolitisme urb\u00e0; els habitants de Nova York tenen al seu abast refer\u00e8ncies vin\u00edcoles de tots els racons del planeta, tot i que ignoren, en molts casos, que el seu propi estat \u00e9s el segon productor de vi del […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1010,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[22],"tags":[],"class_list":["post-2020","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-vi"],"yoast_head":"\n
\n<\/strong>
\nFinger Lakes. Aix\u00ed s\u00f3n conegudes les profundes fosses glacials situades a la part alta de l’estat; al sud del petit gran mar interior que \u00e9s el llac Ontario. Una situaci\u00f3 buc\u00f2lica entre pujols boscosos i llacs que ofereix al visitant estampes pr\u00f2pies de l’era victoriana, her\u00e8ncia de l’activitat dels colons brit\u00e0nics, on hi trobem el coreu de la vinya des de 1850.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/jeanleon.com\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/JeanLeon_NYCity-850x567.jpg\")
<\/p>\n