{"id":2009,"date":"2018-09-19T00:00:00","date_gmt":"2018-09-19T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/jeanleon.com\/2018\/09\/19\/escala-15-especial-illes-creta-i-santorini\/"},"modified":"2023-08-11T12:24:20","modified_gmt":"2023-08-11T12:24:20","slug":"escala-15-especial-illes-creta-i-santorini","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/jeanleon.com\/ca\/escala-15-especial-illes-creta-i-santorini\/","title":{"rendered":"Escala 15: Especial illes: Creta i Santorini"},"content":{"rendered":"

Les illes gregues constitueixen una de les destinacions per antonom\u00e0sia per a tota classe de viatgers. Hist\u00f2ria, cultura, bon temps, platges d’una salvatge bellesa natural, vi i gastronomia s\u00f3n les principals atraccions que la capritxosa ubicaci\u00f3 geogr\u00e0fica i orogr\u00e0fica de Gr\u00e8cia ofereix a l’hedonista amb \u00ednfules de descobriment estival.<\/p>\n

Centrant-nos en el vi, que representa \u00e0nima i ess\u00e8ncia d’aquests especials; les mateixes particularitats geogr\u00e0fiques i orogr\u00e0fiques fan de les pr\u00e0ctiques envers la vinya grega quelcom \u00fanic i propi.<\/p>\n

La viticultura a una zona tan muntanyosa dificulta la mecanitzaci\u00f3 i requereix molta m\u00e0 d’obra, de manera que la majoria de les vinyes van ser podades en polze i conduccions en cap, el que a la vegada oferia certa protecci\u00f3 davant les altes temperatures. (La mitjana anual supera els 21\u00baC).<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Santorini: L’illa del vent<\/strong><\/p>\n

Malgrat aix\u00f2, a les illes, especialment a Santorini, la vinya ha de fer front a forts vents i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, requereix d’un m\u00e8tode propi de conducci\u00f3: la fusta vella es condueix a molt baixa al\u00e7ada i en forma de cistella, creixent les baies en el seu interior. Tamb\u00e9 \u00e9s habitual plantar els ceps en petits solcs per a\u00efllar-los del vent. Aquesta sort de buits ofereixen a la vegada una major capacitat per al sistema radicular de la planta d’accedir a les escasses reserves d’aigua del subs\u00f2l, en una regi\u00f3 particularment seca.<\/p>\n

Santorini \u00e9s una illa volc\u00e0nica escombrada pel vent d’una bellesa de tall ancestral que sembla connectar-nos amb la cronologia. Un \u00abmust\u00bb de les destinacions tur\u00edstiques que comparteix amb Creta la dif\u00edcil tasca de gestionar el turisme perqu\u00e8 afluixi la pressi\u00f3 que exerceix sobre el sector vin\u00edcola.<\/p>\n

La Santorini OPAP, la Santorini del vi, \u00e9s terra de vins blancs secs i dol\u00e7os, elaborats amb ceps vells de l’aut\u00f2ctona assyrtiko. D’ella s’obtenen vins secs d’una concentraci\u00f3 sorprenent i una intensitat arom\u00e0tica molt accentuada, on el nas es perd en un mar de c\u00edtrics (llimona) d’\u00e0nima mineral; amb uns nivells d’acidesa i alcohol elevats.<\/p>\n

Els vents a Santorini s\u00f3n tan forts que tenen potencial per aturar la fotos\u00edntesi de la planta. Aquest factor alenteix la maduraci\u00f3, de manera que els nivells d’acidesa es mantenen elevats.<\/p>\n

Els vins dol\u00e7os es coneixen com a Vinsanto (igual que a la Toscana italiana). Es tracta de veremes tardanes exposades sota el sol abrasador un m\u00e0xim de catorze dies. Despr\u00e9s, els vins envelleixen un m\u00ednim de dos anys en barrils de roure.<\/p>\n

El resultat \u00e9s un vi impetu\u00f3s per\u00f2 equilibrat en el seu dol\u00e7or per una fresca acidesa. Els exemples m\u00e9s evolucionats ens regalen notes oxidatives de caramel i fruita seca.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Creta: Renaixement de les cendres<\/strong><\/p>\n

De les illes gregues, Creta sempre ha estat el centre del vi en termes de volum. Aixafat per la ind\u00fastria del turisme, el moribund sector vitivin\u00edcola sembla ren\u00e9ixer de la m\u00e0 de nous inversors i un entusiasme generalitzat lliurat al potencial dels vins de l’illa.<\/p>\n

De tota Gr\u00e8cia, els productors m\u00e9s importants s’agrupen a Creta, on recentment s’ha produ\u00eft una \u00abrevoluci\u00f3 vin\u00edcola silenciosa\u00bb, com citen Hugh Johnson i Jancis Robinson en el seu Atles Mundial del Vi (Ed. Blume).<\/p>\n

Aix\u00ed, les millors vinyes, situades a una al\u00e7ada relativament elevada tornen a estar vives, en part, gr\u00e0cies a viticultors que aposten per la recuperaci\u00f3 de les varietats ancestrals, en particular, la lyrarakis que pot arribar a oferir varietals de qualitat. Cal recordar que la zona no va patir els estralls de la fil\u00b7loxera al segle XIX.<\/p>\n

 <\/p>\n

La particular situaci\u00f3 geogr\u00e0fica de l’illa i la ubicaci\u00f3 de les seves millors vinyes, protegides dels abrusadors vents del sud per les muntanyes, creen un microclima propi caracteritzat per una boirina que afavoreix a la vinya en certes hores dels estius m\u00e9s calorosos.<\/p>\n

Creta alberga cinc regions sota la seva denominaci\u00f3 d’origen i totes elles s\u00f3n riques en patrimoni ampelogr\u00e0fic. Un verger de varietats pr\u00f2pies, blanques i negres, amb tanta hist\u00f2ria en els seus ceps com intensitat en les nostres copes.<\/p>\n

Per\u00f2 … qu\u00e8 beure?<\/strong><\/p>\n

Si b\u00e9 a Santorini, la assyrtiko \u00e9s la reina i propiet\u00e0ria del lloc, a Creta abunden diverses varietats aut\u00f2ctones que dibuixen un mapa del vi de major recorregut.<\/p>\n