D’aquests condicionants, dos s\u00f3n els que vertebren la idiosincr\u00e0sia i l’esdevenir al llarg de la hist\u00f2ria dels vins de les illes: les singularitats clim\u00e0tiques i l’a\u00efllament geogr\u00e0fic<\/strong>.<\/p>\n La solitud de les illes i el seu a\u00efllament geogr\u00e0fic<\/strong> es signifiquen ideals per als que necessiten desconnectar. Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 del fet hedonista, aquest a\u00efllament ha incidit de manera decisiva en com es comercialitzava el vi, ja que la ubicaci\u00f3 de les illes feia impossible una depend\u00e8ncia viable del consum local i necessitava anar m\u00e9s enll\u00e0 de les seves fronteres.<\/p>\n De la mateixa manera, aquest a\u00efllament ha estat perpetuat a la vegada per una inherent desconfian\u00e7a cap a l’estrany. Joan C. Mart\u00edn<\/strong>, en el seu llibre Pasi\u00f3n por el Vino (Ed. Hedonismos),<\/strong> la qual sintetitza molt b\u00e9 amb aquesta reflexi\u00f3:<\/p>\n \u00abLa desconfian\u00e7a illenca es basa en la cultura ancestral mediterr\u00e0nia. Fins a l’arribada dels turistes, tots els forans que van aconseguir els seus ports ho van fer amb la sola intenci\u00f3 d\u2019emportar-se coses \u00ab.<\/em><\/p>\n Per\u00f2 abans de res, la viticultura illenca ha propiciat el desenvolupament d’una varietat de clons que, precisament per la seva condici\u00f3 de solitud han evolucionat fins a separar-se del cep originari<\/strong>. Una evoluci\u00f3 a\u00efllada (vine isolation), amb uns processos que ha seguit molt de prop l’australiana Belinda Stummer, enginyera agr\u00f2noma de la Universitat d’Adelaida.<\/p>\n Les particularitats geo-clim\u00e0tiques<\/strong> de les que gaudeixen les illes i que les converteixen en perfectes destinacions tur\u00edstiques; tamb\u00e9 determinen la viticultura, la composici\u00f3 del s\u00f2l, i, per descomptat: terroirs singulars. S\u00f2ls de constituci\u00f3 tect\u00f2nica<\/strong> en molts casos, i altres, on la composici\u00f3 denota una influ\u00e8ncia d’activitat volc\u00e0nica<\/strong>.<\/p>\n A les illes, particularment a les petites, l’abs\u00e8ncia de qualsevol indici de continentalitat fa que la humitat marina acumulada es posi durant la nit sobre les vinyes i el s\u00f2l<\/strong>; filtrant-se poc o poc fins a arribar a les capes m\u00e9s properes al sistema radicular de la planta. A les Balears, a aquest po\u00e8tic fenomen se\u2019l coneix com la \u00abbanyadura<\/strong>\u00ab.<\/p>\n Sic\u00edlia: Sota el volc\u00e0 Iniciem el nostre cam\u00ed illenc per la bella It\u00e0lia. Sic\u00edlia \u00e9s la major de les regions vin\u00edcoles italianes en superf\u00edcie de vinya, tot i que segueix per darrere de Pulla, V\u00e8neto i Em\u00edlia-Romagna pel que fa a producci\u00f3 en hectolitres (al voltant de 5,6 milions).<\/p>\n Amb el llast hist\u00f2ric de primar la quantitat en lloc de la qualitat, alguna cosa est\u00e0 canviant a l’illa. Tan \u00e9s aix\u00ed que les poderoses cooperatives i els petits propietaris uneixen esfor\u00e7os en redefinir el paradigma, buscant en els vins sicilians d’avui major fiabilitat i qualitat a preus raonables i competitius.<\/p>\n Per a aix\u00f2, i com a puntes de llan\u00e7a, se serveixen de varietats tradicionals aut\u00f2ctones com la tinta Nero d’Avola<\/strong> i les blanques Inzolia i Catarratto<\/strong>; cada vegada m\u00e9s utilitzades en barreges amb les internacionals Shiraz i Chardonnay.<\/p>\n El miracle de la Nero d’Avola Situada a la cantonada sud-est de l’illa, la varietat pateix temperatures que poden superar els 40 graus amb facilitat en l’\u00e8poca de maduraci\u00f3. Malgrat la calor, aquesta \u00absupervariedad\u00bb \u00e9s capa\u00e7 de regalar-nos vins miraculosament equilibrats, i encara m\u00e9s, elegants; de tanins subtils i un car\u00e0cter fruiter que aprofundeix en un abisme de fruita negra madura.<\/p>\n Si ets m\u00e9s de dol\u00e7os, at\u00e9n: a uns 50km al sud de Sic\u00edlia es troba l’illa de Pantelleria<\/strong>, on s’elabora un delici\u00f3s i curi\u00f3s vi de postres anomenat Passito di Pantelleria<\/strong>, elaborat amb ra\u00efms de Moscato pansificats.<\/p>\n Etna: els vins del volc\u00e0<\/strong><\/p>\n Durant l’\u00faltima d\u00e8cada l’aposta de diferents elaboradors per la singularitat volc\u00e0nica es veu materialitzada en adquisicions de vinyes a la Muntanya Etna. Vinyes prefilox\u00e8riques abandonades i situades a m\u00e9s de 1000 metres d’altitud que ofereixen rendiments molt limitats per\u00f2 d’una qualitat inusitada.<\/p>\n Negres p\u00e0l\u00b7lids i de seductor perfum que ens porten de manera irremissible a una comparaci\u00f3 amb els millors exponents de Borgonya.<\/p>\n Sardenya: discret encant<\/strong><\/p>\n Una de les destinacions per antonom\u00e0sia de la Mediterr\u00e0nia tur\u00edstica, sempre ha viscut a l’ombra de Sic\u00edlia en el vin\u00edcola. No obstant aix\u00f2, a Sardenya es segueixen elaborant vins de marcada personalitat i gran encant.<\/p>\n Els efectes del vine isolation<\/em> a l’illa es manifesten en les varietats Cannonau<\/strong> (origin\u00e0ria de la garnatxa) i Carignano<\/strong> (carinyena). Com a varietals i en barreges, ambdues garanteixen uns resultats excel\u00b7lents.<\/p>\n La Cannonau \u00e9s la varietat que abandera als singulars vins de l’illa. Varietals que exhibeixen intensos en el floral (violetes) i moderats en la seva acidesa; construint la seva estructura des d’un ferm grau (14\u00ba) que omple la boca i aporta una agradable textura.<\/p>\n Per als m\u00e9s aventurers, i en la frontera amb l\u2019arqueoviticultura, Malvasia di Bosa DOC<\/strong> representa una denominaci\u00f3 semi abandonada per\u00f2 que al seu dia va assortir de vins a totes les corts d’Europa.<\/p>\n En sentit contrari transita la Vermentino di Gallura DOCG<\/strong> (Denominazione di Origini Controlatta i Garantita); que sembla prestar-se a un r\u00e0pid enlairament en el seu potencial de la m\u00e0 de la varietat blanca Vermentino.<\/p>\n De bona graduaci\u00f3, el Vermentino di Gallura es caracteritza per la seva vinositat. \u00c9s sabor\u00f3s i corpulent; d’elegant acidesa fruitera. Poc prestada a la podridura noble, la varietat mostra la seva millor versi\u00f3 en els vins de l’any.<\/p>\n Com a curiositat vin\u00edcola i per a mit\u00f2mans amants de Jerez, Sardenya tamb\u00e9 \u00e9s la llar del Vernaccia di Oristano DOC<\/strong>. Un vi criat en \u00abflor\u00bb, posse\u00efdor d’aquest nas acre tan caracter\u00edstic dels fins secs de Jerez.<\/p>\n Sic\u00edlia i Sardenya representen una destinaci\u00f3 paradigm\u00e0tica i representativa del car\u00e0cter dels vins illencs. Una destinaci\u00f3 tan bella com atractiva per als que veuen la copa mig plena i la vida color rob\u00ed. Desconnectem?<\/p>\n <\/p>\n Rafa Moreno<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La cridanera personalitat dels vins illencs sembla inevitable si atenem a les particulars condicions en qu\u00e8 es desenvolupa la viticultura i … la vida mateixa. Dels vins illencs D’aquests condicionants, dos s\u00f3n els que vertebren la idiosincr\u00e0sia i l’esdevenir al llarg de la hist\u00f2ria dels vins de les illes: les singularitats clim\u00e0tiques i l’a\u00efllament geogr\u00e0fic. […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":933,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[22],"tags":[],"class_list":["post-1998","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-vi"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/jeanleon.com\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/mount-etna-174110_1280-850x568.jpg\")
<\/p>\n
\n<\/strong><\/p>\n
\n<\/strong>La varietat bandera Nero d’Avola agafa prestat el seu nom de la seva ciutat natal, sent tamb\u00e9 DOC (Deniminazione di Origine Controlatta) – una categoria noble en l’escalaf\u00f3 dels vins italians.
\n<\/strong><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/jeanleon.com\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/landscape-3451530_1280.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/jeanleon.com\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/grapes-322705_1280-850x638.jpg\")
<\/p>\n