La import\u00e0ncia de la cultura del vi a les antigues civilitzacions era de tal magnitud que la seva representaci\u00f3 \u00e9s un element habitual (i central) en les diferents manifestacions art\u00edstiques.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/jeanleon.com\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/god-of-wine-493916_1920-850x565.jpg\")
<\/p>\n
Aix\u00ed, a Sum\u00e8ria i Ass\u00edria, restes de\u00a0baixos relleus\u00a0ens narren les vict\u00f2ries de reis i les\u00a0conseg\u00fcents\u00a0celebracions amb vi. A Egipte, la import\u00e0ncia del vi acompanya a les classes benestants i als faraons fins a\u00a0la mateixa tomba; sent objecte de murals en monuments funeraris i palaus.
\nGrecs i Romans van posar rostre i mitologia a la vinya i el seu fruit. Dion\u00eds per a uns, Bacus per altres, les encarnacions d’aquestes de\u00eftats en ornaments figuratius de tota \u00edndole abunden en forma de cer\u00e0miques i escultures.<\/p>\n
Amb l’arribada i expansi\u00f3 del cristianisme a Occident, la representaci\u00f3 pict\u00f2rica del vi es converteix en un s\u00edmbol fonamental de la religiositat. D’aquesta manera, la pintura recrea m\u00faltiples escenes de la B\u00edblia on el vi s’erigeix en coprotagonista. El Sant Sopar \u00e9s, potser, l’obra pict\u00f2rica m\u00e9s representativa i reinterpretada al llarg dels segles per tot tipus de creadors avantguardistes. Des de Leonardo da Vinci a Dal\u00ed.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/jeanleon.com\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/the-last-supper-1921290_1920-850x427.jpg\")
<\/p>\n
Del simb\u00f2lic al figuratiu<\/strong><\/p>\n Hist\u00f2ricament, el sentit m\u00e9s laic de la pintura del vi es vincula a l’explosi\u00f3 de les natures mortes, durant els segles XVI i XVII; si b\u00e9 Plini el Vell (qui sin\u00f3) ja donava mostres de la genialitat del grec\u00a0Zeuxis<\/span>, la manera de pintar el ra\u00efm era tan realista \u00abque els ocells, confusos, s’acostaven a picotejar-les\u00bb.<\/p>\n \u00c9s potser, amb l’impressionisme, quan el vi es despulla de tota lit\u00fargia transcendent per trobar acomodament en la quotidianitat, com a s\u00edmbol d’hedonisme. Renoir, Manet, Monet, C\u00e9zanne se\u00a0serveixen del vi per vestir les seves tem\u00e0tiques, a manera de breus instant\u00e0nies.
\nJa en el segle XX el \u00absubg\u00e8nere\u00bb de la natura morta evoluciona de la m\u00e0 de les avantguardes i cobra una nova dimensi\u00f3 amb el cubisme, on grans noms com\u00a0Juan<\/span>\u00a0Gris, Picasso o Mir\u00f3 giren la seva mirada al vi.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/jeanleon.com\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/mVino20-Untitled-Marine-Vista-57-850x355.jpg\")
<\/p>\n