Eslov\u00e8nia va ser la primera de les antigues nacions que conformaven l’antiga Iugosl\u00e0via a constituir-se en estat al 1991; si b\u00e9, pel que fa al vi, sempre va ser un vers lliure en els Balcans i a l’est d’Europa, principalment a causa de la innegable influ\u00e8ncia del Friuli itali\u00e0, amb qui comparteix frontera i varietats.<\/p>\n
Aix\u00ed com ho expliquen Hugh Johnson i Jancis Robinson: \u00abfins i tot a l’\u00e8poca del tel\u00f3 d’acer resultava dif\u00edcil assenyalar on acabava It\u00e0lia i on comen\u00e7ava Eslov\u00e8nia\u00bb<\/p>\n
Mimada pel clima i la geografia<\/strong><\/p>\n Eslov\u00e8nia es troba en un enclavament que sembl\u00e9s pensat des de sempre per a la viticultura. El pa\u00eds s’est\u00e9n cap a l’est des de l’Adri\u00e0tic, amb la seva inherent influ\u00e8ncia mar\u00edtima, fins a l’altipl\u00e0 interior de Panonia, d’acusat clima continental.<\/p>\n Aquest factor indueix a l’exist\u00e8ncia de diferents microclimes que, de la m\u00e0 de la influ\u00e8ncia italiana i austr\u00edaca en m\u00e8todes d’elaboraci\u00f3 i amb varietats similars, [quan no iguals], fan d’Eslov\u00e8nia un lloc idoni perqu\u00e8 la vinya maduri satisfact\u00f2riament i el vi resultant asseguri uns est\u00e0ndards de qualitat \u00f2ptims.<\/p>\n A la Eslov\u00e8nia vin\u00edcola es signifiquen amb propietat tres regions diferenciades:<\/p>\n Podrajve<\/strong><\/p>\n Al costat del riu Drava, Podrajve \u00e9s la regi\u00f3 eslovena m\u00e9s allunyada de la costa i se situa al sud d’\u00c0ustria. Aquest factor influeix en gran mesura en la producci\u00f3 dels seus vins blancs, que ens recorden als del seu pa\u00eds ve\u00ed, per\u00f2 que s’elaboren amb la varietat dominant, la Laski Rizling.<\/p>\n Regi\u00f3 de varietats blanques per excel\u00b7l\u00e8ncia, a Podrajve podem trobar variants com la Renski Rizling (Riesling del Rin), aix\u00ed com les internacionals sauvignon blanc, chardonnay i les tres pinots.<\/p>\n Els vins de Podrajve es caracteritzen per ser [gaireb\u00e9] exclusivament blancs; elaborats mitjan\u00e7ant fermentaci\u00f3 en fred, amb maduraci\u00f3 en acer inoxidable. S\u00f3n vins de l’any, pensats per al seu consum r\u00e0pid; rics en intensitat arom\u00e0tica, amb baix grau d’alcohol i una acidesa refrescant molt agradable.<\/p>\n Primorska<\/strong><\/p>\n \u00c9s la regi\u00f3 m\u00e9s occidental d’Eslov\u00e8nia i la que m\u00e9s relaci\u00f3 ha tingut al llarg de la seva hist\u00f2ria amb el ve\u00ed Friuli itali\u00e0. Aquesta influ\u00e8ncia es manifesta de manera molt visible en els seus vins, molt arom\u00e0tics, profunds i secs; sovint de noms varietals.<\/p>\n La simbiosi italo-eslovena tamb\u00e9 deixa empremta en la regi\u00f3, generant una mena d’excepci\u00f3 \u00fanica al pa\u00eds; i \u00e9s que la meitat de la producci\u00f3 es fa servir en l’elaboraci\u00f3 de vins negres, vigorosos, ferms i intensos.<\/p>\n Per aix\u00f2 \u00e9s natural que sigui a Primorska on la barreja de Bordeus s’aclimati de manera excelsa, en particular la merlot, que ofereix una intensitat i una profunditat en la seva c\u00e0rrega fruitera que eri\u00e7a el bell i el paladar.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, \u00e9s la local Rebula la varietat (blanca) dominant. I \u00e9s que el potencial d’aquesta varietat \u00e9s gaireb\u00e9 infinit. Amb ella es pot elaborar qualsevol estil imaginable de vi; des d’un cristal\u00b7l\u00ed i fresc, criat en acer; fins vins de llarga abra\u00e7ada amb les seves pells i posterior maduraci\u00f3 en \u00e0mfores.<\/p>\n \u00abPlanteu totes les varietats nobles de ceps que hi hagi!\u00bb\u00a0<\/em>Arxiduc Johann. Maribor, 1823<\/em><\/p>\n Posavje<\/strong><\/p>\n Aquesta regi\u00f3 viu a l’ombra de la seva ve\u00efna del nord Podrajve. Compta nom\u00e9s amb 2700 hect\u00e0rees de cultiu que alberguen gaireb\u00e9 les mateixes varietats, encara que se solen barrejar per obtenir especialitats de tall m\u00e9s local, com el rosat, \u00e0cid i lleuger, Cvicek.<\/p>\n Els vins de Posavje tendeixen a ser m\u00e9s lleugers i \u00e0cids que els de Podrajve. Una mica m\u00e9s r\u00fastics i imperfectes, encara que de molta tradici\u00f3 i amb \u00e0nima.<\/p>\n D’entre aquestes especialitats destaca especialment l’escum\u00f3s del productor Bizeljsko Sremic, que intensifica el resultat final amb la inclusi\u00f3 de la rara i escassa Rumeni Plavec.<\/p>\n Amb tot, el Yellow Muscat produ\u00eft al districte de Bela Krajina, aix\u00ed com els seus vins dol\u00e7os en general, s\u00f3n inequ\u00edvocament l’enveja del pa\u00eds.<\/p>\n Qu\u00e8 i Qui?<\/strong><\/p>\n Avui, els vins eslovens es caracteritzen per uns m\u00e8todes d’elaboraci\u00f3 molt naturals que tendeixen a mirar al passat i a les varietats locals:<\/p>\n Nom\u00e9s cal aquesta aproximaci\u00f3 en forma de post per veure que, Eslov\u00e8nia, malgrat la seva petita grand\u00e0ria, se’ns revela ara com un regne ocult; un parad\u00eds on les condicions geo-clim\u00e0tiques i l’experi\u00e8ncia acumulada fan de les seves vinyes i vins un bell motiu per visitar-la.<\/p>\n <\/p>\n Rafa Moreno<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Eslov\u00e8nia va ser la primera de les antigues nacions que conformaven l’antiga Iugosl\u00e0via a constituir-se en estat al 1991; si b\u00e9, pel que fa al vi, sempre va ser un vers lliure en els Balcans i a l’est d’Europa, principalment a causa de la innegable influ\u00e8ncia del Friuli itali\u00e0, amb qui comparteix frontera i varietats. […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":789,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[22],"tags":[],"class_list":["post-1959","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-vi"],"yoast_head":"\n\n