La hist\u00f2ria de la viticultura a Sud-\u00e0frica \u00e9s el fidel reflex de la trasbalsada hist\u00f2ria del pa\u00eds durant els \u00faltims tres segles.<\/p>\n
De la mateixa manera que la societat va afrontar una lenta i dolorosa transici\u00f3 que va alliberar al poble sud-afric\u00e0 del colonialisme europeu; el mateix disc\u00f3rrer de la ind\u00fastria vin\u00edcola tamb\u00e9 va gaudir d’una evoluci\u00f3 que ens porta als nostres dies, on els vins de qualitat han succe\u00eft en les prioritats dels elaboradors a la producci\u00f3 de vi blanc a granel, elevant el prestigi de les seves produccions, posant-se a l’al\u00e7ada dels seus hom\u00f2legs europeus.<\/p>\n
Sud-\u00e0frica compta amb m\u00e9s de 350 anys d’hist\u00f2ria en l’elaboraci\u00f3 de vins, un per\u00edode tan llarg com el de moltes regions vin\u00edcoles europees. De fet, en el passat, els vins sud-africans eren molt apreciats en el vell continent, especialment el vi dol\u00e7 Vin de Constance.<\/p>\n
Sens dubte, els \u00faltims tres segles d’hist\u00f2ria sud-africana, tamb\u00e9 pel que fa al vi, no hi caben en un article, per\u00f2 s\u00ed podem donar un cop d’ull als esdeveniments m\u00e9s rellevants i destacats que han portat al vi sud-afric\u00e0 a la primera divisi\u00f3 dels vins de qualitat:<\/p>\n
La fi de l’apartheid i el despertar del vi sud-afric\u00e0<\/strong><\/p>\n En cap pa\u00eds com a Sud-\u00e0frica, el m\u00f3n del vi ha estat tan condicionat pel context pol\u00edtic i social. Aix\u00ed, la fi de l’apartheid va destapar moltes de les vergonyes que varen passar durant els anys de dominaci\u00f3 europea, per\u00f2 de la mateixa manera, l’a\u00efllament pol\u00edtic i econ\u00f2mic del pa\u00eds van posar de manifest els molts reptes que la ind\u00fastria del vi sud-africana tenia per davant.<\/p>\n La revoluci\u00f3 del sector va haver de fer front a tres reptes de gran import\u00e0ncia i de diferents perfils: estrat\u00e8gic, cultural i ecol\u00f2gic.<\/p>\n Clima i Geografia: Un complex i bell trencaclosques<\/strong><\/p>\n Podr\u00edem dir que, en general, el clima \u00e9s de perfil mediterrani, m\u00e9s enll\u00e0 de complexos capricis de la natura que fan de Sud-\u00e0frica el pa\u00eds amb les vinyes m\u00e9s belles i una topografia irregular que afavoreix els matisos i la identitat de les diferents regions.<\/p>\n El corrent de Benguela, que arrossega el fred ant\u00e0rtic, exerceix de moderador de les temperatures de l’oest de la costa africana, que a l’estiu superen amb facilitat els 30 graus. El corrent es veu afavorit pel conegut Cape Doctor<\/em>, un fort vent del sud-est que tempera la vinya arrossegant l’aire fred terra endins.<\/p>\n La complexitat topogr\u00e0fica del pa\u00eds queda reflectida en les m\u00faltiples cadenes muntanyoses presents en totes les regions vin\u00edcoles i que ofereixen un ventall gaireb\u00e9 infinit d’orientacions, altituds i tipus de s\u00f2l.<\/p>\n Les varietats de ra\u00efm i els vins<\/strong><\/p>\n Les vinyes sud-africanes s’han vist transformades durant els \u00faltims anys: al 1996 el 80% de la vinya es dedicava al cultiu de varietats blanques. Al 2010 aquesta dada baixava al 56%, iniciant un equilibri que es mant\u00e9 molt similar avui dia. Aquest fet reflecteix la voluntat de reordenar les plantacions i passar de la producci\u00f3 de vi blanc a granel, a l’elaboraci\u00f3 de negres de qualitat que s\u00f3n m\u00e9s competitius en el mercat global.<\/p>\n Les reines indiscutibles del jard\u00ed ampelogr\u00e0fic sud-afric\u00e0 s\u00f3n les tintes cabernet sauvignon i merlot, que sovint s’alien per desafiar al mateix Bordeus.<\/p>\n Shiraz, pinot noir i la desconeguda pinotage (pinot noir + cinsault) tamb\u00e9 compten amb excel\u00b7lents exemples elaborats amb ra\u00efms negres.<\/p>\n Pel que fa a les varietats blanques, la chenin blanc (coneguda com Steen), tot i veure retallada la seva superf\u00edcie de cultiu segueix sent la reina de les blanques i la m\u00e9s plantada. Els nous elaboradors estan aprofitant la versatilitat de la varietat per produir vins, secs i dol\u00e7os, que no tenen res a envejar als paradigm\u00e0tics varietals de la Vall del Loira franc\u00e8s.<\/p>\n La segona varietat m\u00e9s plantada \u00e9s la colombard, majorit\u00e0riament destinada a la producci\u00f3 de destil\u00b7lats; mentre que la chardonnay guanya prestigi dia a dia, especialment a les regions m\u00e9s fredes.<\/p>\n La sauvignon blanc no t\u00e9 secrets per als en\u00f2legs sud-africans: lleugers, vibrants i herbacis; o complexos, amb pas de roure i un record de fruits secs, tots ells s\u00f3n magn\u00edfics exponents varietals.<\/p>\n Regions i ordenament dels vins<\/strong><\/p>\n L’ordenament dels vins sud-africans s’assembla al concepte d’una nina russa. Aix\u00ed, m\u00e9s del 90% del vi sud-afric\u00e0 procedeix de la Unitat Geogr\u00e0fica Western Cape:<\/p>\n Dins de cada unitat geogr\u00e0fica existeixen regions, dins d’aquestes districtes i dins d’aquests, Wards (el m\u00e9s semblant als nostres vins de finca)<\/p>\n Resulta impossible assenyalar i analitzar en un sol article el complex entramat d’unitats, regions i districtes; per aquest motiu centrarem la nostra atenci\u00f3 en la Coastal Region<\/em>, la m\u00e9s hegem\u00f2nica.<\/p>\n Dins d’aquesta brilla amb llum pr\u00f2pia el Districte de Stellenbosch, conegut com el bressol dels vins de qualitat del pa\u00eds. Aqu\u00ed el clima \u00e9s ideal i la diversitat d’altituds i s\u00f2ls converteixen al districte en un temple del binomi cabernet-merlot que veu n\u00e9ixer vins d’esperit i profunditat bordolesa.<\/p>\n Destaca tamb\u00e9 la shiraz en monovarietals llaminers, allunyats del perfil adust dels exemples francs. En ells trobem una fruita negra madura embolicada en un halo de regal\u00e8ssia i vainilla, de fum i caf\u00e8, sostinguts per un llit de roure de l’acurada crian\u00e7a.<\/p>\n Pel que fa a les varietats blanques de Stellenbosch, la chardonnay i la sauvignon blanc guanya la partida a la chenin, oferint la millor versi\u00f3 de les reines internacionals.<\/p>\n Dins de la Coastal Region<\/em>, el Districte de Paarl \u00e9s el segon en import\u00e0ncia. Menys exposat a la influ\u00e8ncia del mar, \u00e9s un districte m\u00e9s c\u00e0lid, tot i que tamb\u00e9 gaudeix de terreny muntany\u00f3s que ofereix una varietat de s\u00f2ls i altituds considerables.<\/p>\n El Ward de Constantia. En terra de ning\u00fa<\/strong><\/p>\n Cal destacar especialment el Ward de Constantia, tan significatiu que no forma part de cap districte. Hi trobem algunes de les vinyes m\u00e9s antigues del Cap.<\/p>\n Envoltat pels suburbis de Ciutat del Cap i els vessants de la Table Mountain; les vinyes estan subjectes al fred vent Cape Doctor<\/em>, fet que afavoreix l’especialitat del Ward: la sauvignon blanc, amb la que s’elabora un blanc amb vibrant, amb nervi fruiter i d’una frescor inigualable.<\/p>\n S\u00f3n moltes les Unitats i Districtes; els Wards que ens queden al tinter, perqu\u00e8 Sud-\u00e0frica encarna en la seva gent i tamb\u00e9 en les seves vinyes la vitalitat d’un poble divers que se sap lliure. Queda molt per fer, per\u00f2 \u00e9s indiscutible que el futur de la nostra humanitat (o el que quedi d’ella) i del vi ha de passar per Sud-\u00e0frica.<\/p>\n Rafa Moreno<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La hist\u00f2ria de la viticultura a Sud-\u00e0frica \u00e9s el fidel reflex de la trasbalsada hist\u00f2ria del pa\u00eds durant els \u00faltims tres segles. De la mateixa manera que la societat va afrontar una lenta i dolorosa transici\u00f3 que va alliberar al poble sud-afric\u00e0 del colonialisme europeu; el mateix disc\u00f3rrer de la ind\u00fastria vin\u00edcola tamb\u00e9 va gaudir […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":725,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[22],"tags":[],"class_list":["post-1943","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-vi"],"yoast_head":"\n\n