{"id":1896,"date":"2017-03-27T00:00:00","date_gmt":"2017-03-27T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/jeanleon.com\/2017\/03\/27\/united-states-of-wineland\/"},"modified":"2023-08-11T12:23:41","modified_gmt":"2023-08-11T12:23:41","slug":"united-states-of-wineland","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/jeanleon.com\/ca\/united-states-of-wineland\/","title":{"rendered":"United States of Wineland"},"content":{"rendered":"

Els Estats Units s\u00f3n, tot i la seva relativa joventut en l\u2019\u201dunivers vi\u201d, el quart productor mundial nom\u00e9s per darrere de pa\u00efsos tant representatius com Fran\u00e7a, It\u00e0lia i Espanya, i el primer en termes de consum de vi (amb 339,5 milions de caixes de 12 botelles l\u2019any 2015. Una xifra que s\u2019espera que creixi un 2,1% fins al 2019, el major creixement previst de qualsevol dels 10 mercats m\u00e9s importants). Aix\u00ed que creiem que paga la pena realitzar un breu viatge pel seu passat i aprofundir en la seva cultura de consum, per descobrir les tend\u00e8ncies de futur, que de ben segur repercutiran d\u2019una manera o altra en el sector del vell continent.<\/p>\n

Si b\u00e9 l\u2019elaboraci\u00f3 m\u00e9s o menys homogene\u00eftzada de vins als EEUU es remunta a escassos tres cents anys enrere, a dia d\u2019avui, el seu estatus com a segona potencia productora darrere la vella Europa sembla inevitable. Amb unes dades a tenir en compte, com s\u00f3n els 25 milions de hl. de vi procedent de 400.000 hect\u00e0rees de vinyes, els m\u00e9s de 30 milions de hl. de consum intern, a m\u00e9s de les seves exportacions i importacions, que creixen de manera accelerada.<\/p>\n

Inicis accidentals, desenvolupament imparable<\/strong><\/p>\n

En el segle XV els primers colons europeus en assentar-se en el territori americ\u00e0 procedents de Fran\u00e7a (protestants francesos ubicats a l\u2019actual Florida) elaboraven vi servint-se de les abundants esp\u00e8cies locals de vitis de l\u2019indret, sent les varietats de vitis labrusca les m\u00e9s utilitzades. Es tractava de varietats excessivament tosques que donaven com a resultat vins intensos, forts i amb un car\u00e0cter animal exagerat, o com diria Jancis Robinson, \u201cVinos zorrunos.\u201d<\/p>\n

Es va intentar introduir les varietats europees\u2026 per\u00f2 no es van consolidar. De fet. Morien. Ning\u00fa en coneixia les causes d\u2019aquesta nova frustraci\u00f3 per als viticultors. De totes maneres, ells no es van rendir en els segles posteriors. Van provar diferents varietats i m\u00e8todes de cultiu, per\u00f2 no en funcionava cap. La terra era una moqueta sense fi de fil\u00b7loxera i nom\u00e9s les varietats aut\u00f2ctones es mantenien immunes.<\/p>\n

No sabem quan i com, per\u00f2 a causa de la coexist\u00e8ncia, els ceps americans i europeus van mesclar els seus gens en algun moment. Un fet que va provocar que apareguessin h\u00edbrids accidentals que es podien utilitzar com a mat\u00e8ria primera per elaborar vins m\u00e9s accessibles i amb una aroma molt forta. Aix\u00ed, Alexander, Norton, Delaware, Catawba i Isabella van ser les primeres varietats aut\u00f2ctones aptes per a la producci\u00f3 de vi amb l\u2019objectiu de de la comercialitzaci\u00f3.<\/p>\n

Tot en ordre fins a l\u2019entrada en vigor de la llei seca als anys 20 del s.XX que va fer que l\u2019expansi\u00f3 del sector qued\u00e9s parada i l\u2019elaboraci\u00f3 de vi qued\u00e9s relegada a finalitats lit\u00fargiques. L\u2019auto abastiment de vi a casa es va convertir en una pr\u00e0ctica comuna, afegint llevat al most amb l\u2019objectiu d\u2019arrencar i completar el que, amb total seguretat, seria una insalubre i mal feta fermentaci\u00f3.<\/p>\n

Avui, gr\u00e0cies a la seva enorme extensi\u00f3 geogr\u00e0fica influ\u00efda per diferents climes i meso climes, els Estats Units s\u00f3n un \u201chort\u201d on les varietats internacionals arrelen sanes i productives i on la quasi totalitat dels seus estats elaboren algun tipus de vi. L\u2019estat de Calif\u00f2rnia encap\u00e7ala el ranking en l\u2019\u00e0mbit de producci\u00f3 amb prop del 90% del total del pa\u00eds, y algunes de les varietats m\u00e9s dominants conm la zinfadel \u2013amb la que s\u2019elaboren rosats p\u00e0lids o \u201cblush\u201d ros\u00e9- cabernet sauvignon, pinot noir, cabernet franc, garnatxa tinta, syrah, gamay i merlot, en tintes. I les blanques chardonnay, sauvignon blanc, rielsing, semillon, chenin blanc o colombard, entre d\u2019altres de fora com l\u2019albarinyo.<\/p>\n

Tend\u00e8ncias de consum:<\/strong> \u00bfMillenials o\u2026 Villennials?<\/strong><\/p>\n

El mercat americ\u00e0 \u00e9s relativament jove i el vi hi juga un paper poc rellevant en la seva dieta. El vi est\u00e0 concebut com una beguda vinculada a moments socials de certa excepcionalitat.<\/p>\n

Ara b\u00e9, aquesta tend\u00e8ncia est\u00e0 canviant a passes de gegant i avui tant joves com adults integren el vi en les seves rutines i actes socials. Utilitzen amb freq\u00fc\u00e8ncia la tecnologia per adquirir coneixement i descobrir noves refer\u00e8ncies, sabors i formats.<\/p>\n

Segons l\u2019\u00faltim informe del Wine Market Council (WMC), els Millennials van beure el 42% de tot el vi consumit als EEUU l\u2019any 2015. Aquesta generaci\u00f3, compresa entre els 21 i els 38 anys, es avui en dia el grup demogr\u00e0fic m\u00e9s gran als EEUU des del punt de vista del consum de vi. L\u2019any 2015 van superar a la generaci\u00f3 dels Baby Boomers (51-69 anys) amb el 34%. La Generaci\u00f3 X (39-50 anys) va quedar relegada a la tercera posici\u00f3 amb nom\u00e9s un 18%.<\/p>\n

L\u2019estudi demostrava que les dones tenen un paper molt rellevant en el consum de vi als EEUU amb un 57% del total consumit en el pa\u00eds americ\u00e0. A m\u00e9s, un gran percentatge de les dones (38%) es decantava pels vins ecol\u00f2gics a l\u2019hora d\u2019escollir un vi o un altre.<\/p>\n

Un altre estudi, en aquest cas portat a terme pel gegant americ\u00e0 Gallo, sobre les tend\u00e8ncies de consum entre els Millennials vs Baby Boomers mitjan\u00e7ant una enquesta a 1.001 persones constata que:<\/p>\n