{"id":1892,"date":"2017-03-03T00:00:00","date_gmt":"2017-03-03T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/jeanleon.com\/2017\/03\/03\/roure-us-plau\/"},"modified":"2024-03-20T11:54:46","modified_gmt":"2024-03-20T11:54:46","slug":"roure-us-plau","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/jeanleon.com\/ca\/roure-us-plau\/","title":{"rendered":"De roure, si us plau"},"content":{"rendered":"

Parlem cont\u00ednuament de pas dels vins per b\u00f3tes de roure franc\u00e8s o americ\u00e0. Uns mesos de rep\u00f2s dins d\u2019aquests recipients fets amb la intenci\u00f3 de dotar als vins d\u2019una personalitat diferent. M\u00e9s cos, m\u00e9s sabor. M\u00e9s identitat. Per\u00f2, qu\u00e8 \u00e9s una b\u00f3ta i quin \u00e9s el seu origen?<\/p>\n

 <\/p>\n

Origen i hist\u00f2ria de les b\u00f3tes<\/b><\/b><\/p>\n

Fa milers d\u2019anys, quan les civilitzacions grega i romana estaven en plena expansi\u00f3 i el vi era un molt valorat, s\u2019emmagatzemava i transportava en \u00e0mfores d\u2019argila. Era el recipient m\u00e9s com\u00fa i utilitzat per\u00f2 era delicat i s\u2019acostumava a trencar. Quan l\u2019Imperi Rom\u00e0 va conquistar la G\u00e0l\u00b7lia, els romans van descobrir que els gals utilitzaven b\u00f3tes de fusta de roure per emmagatzemar la cervesa. Van aprendre a fabricar-les i es van adonar que era la millor manera de transportar el seu vi d\u2019una manera m\u00e9s r\u00e0pida i segura. En menys de 200 anys la famosa vaixella d\u2019argila va deixar pas a les b\u00f3tes de roure i va provocar, quasi sense saber-ho, un gir inesperat a les propietats del vi.<\/p>\n

\"CAT_1\"<\/p>\n

La b\u00f3ta est\u00e0 formada per diferents parts. A la imatge superior, podeu veure cada un dels seus elements. <\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Tipus de fusta i proced\u00e8ncia<\/b><\/p>\n

S\u2019ha de tenir en compte que el roure no \u00e9s l\u2019\u00fanica fusta que s\u2019utilitza per a la fabricaci\u00f3 de barriques. \u00c9s, sens dubte, la fusta m\u00e9s utilitzada per\u00f2 tamb\u00e9 es fa servir l\u2019ac\u00e0cia, el cirerer, el pi i el castanyer. En <\/span>aquest link<\/span><\/a> podeu con\u00e8ixer m\u00e9s a fons cada una de les varietats.<\/span><\/p>\n

Antigament s\u2019utilitzava la fusta m\u00e9s abundant en el lloc d\u2019origen, per\u00f2 a poc a poc, despr\u00e9s de veure que cada fusta aportava unes propietats diferents al vi i que el manteniment tamb\u00e9 era diferent, es va apostar m\u00e9s decididament pel roure. \u00c9s important destacar que el roure posseeix les millors propietats mec\u00e0niques exigides pels tonellers: elasticitat i maneig de la fusta. A part d\u2019aquestes caracter\u00edstiques fonamentals, el roure aporta uns aromes als vins molt interessants.<\/p>\n

\"Barrica_CAT\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Ja sabem perqu\u00e8 s\u2019utilitza el roure. Nom\u00e9s ens falta saber quina difer\u00e8ncia hi ha entre la fusta d\u2019origen franc\u00e8s i l\u2019americana (imatge superior).<\/span><\/p>\n

La fusta de roure franc\u00e8s \u00e9s m\u00e9s tova, amb un gra m\u00e9s fi, menys tanins i m\u00e9s vainilla i el seu preu pot triplicar el d\u2019una b\u00f3ta de roure americ\u00e0. Aix\u00f2 \u00e9s degut al fet que, al contrari del roure americ\u00e0, el franc\u00e8s no es serrar; s\u2019ha de treballar a trav\u00e9s del fendat i es malbarata molta fusta. Amb la b\u00f3ta francesa s\u2019aconsegueixen uns vins amb envelliments llargs, elegants i equilibrats on dominen notes de vainilla, fruits secs i mel.<\/p>\n

Per altra banda, la fusta de roure americ\u00e0 t\u00e9 el gra m\u00e9s gruixut <\/span>i major tan\u00ed<\/span>. Les b\u00f3tes \u00a0s\u00f3n m\u00e9s resistents, impermeables i els seus porus s\u00f3n m\u00e9s grans que les franceses. Les notes no s\u00f3n tan elegants per\u00f2 en canvi aporten una major varietat d\u2019aromes ex\u00f2tiques com ara el coco, cacau o notes fumades i torrefactes de caf\u00e8 i tabac.<\/span><\/p>\n

Una de les principals difer\u00e8ncies entre el roure franc\u00e8s i l\u2019americ\u00e0 est\u00e0 en el preu. El roure franc\u00e8s \u00e9s m\u00e9s car perqu\u00e8 se\u2019n fa un cultiu sostenible des de fa aproximadament 400 anys. A m\u00e9s, la venda s\u2019organitza a trav\u00e9s de licitacions i un control de l\u2019ONF (Oficina Forestal Francesa) de la quantitat d\u2019arbres venuts. A m\u00e9s, es guarden el dret de venda en cas d\u2019entesa entre els compradors. Els arbres es cultiven en un cicle de 200 anys i \u00e9s per aquest motiu que el roure franc\u00e8s adquireix tanta import\u00e0ncia.<\/p>\n

 <\/p>\n

Qu\u00e8 li aporta al vi el pas per la b\u00f3ta?<\/b><\/p>\n

La resposta a la pregunta \u00e9s molt f\u00e0cil. La fusta t\u00e9 la mateixa import\u00e0ncia en el resultat dinal del vi com ho \u00e9s la vinya, la varietat o el cupatge. B\u00e0sicament per dos motius. Per una banda, permet l\u2019entrada controlada d\u2019oxigen que fa que el vi maduri i suavitzi la textura. Per altra banda, i especialment durant la primera fase de l\u2019envelliment, la fusta cedeix al vi els seus propis tanins i valors organol\u00e8ptics i li aporta sabors i aromes com ara vainilla, torrat, caramel o caf\u00e8 que serien impossibles d\u2019aconseguir sense el contacte del vi amb la fusta. De totes maneres, \u00e9s important destacar que el temps de contacte s\u2019ha d\u2019ajustar al tipus de vi desitjat. Si el vi est\u00e0 massa temps a la b\u00f3ta, els tanins aspres de la fusta acabarien per derrotar a les aromes originals del vi.<\/p>\n

 <\/p>\n

Proc\u00e9s d\u2019elaboraci\u00f3<\/b><\/p>\n

No es tracta d\u2019un proc\u00e9s senzill per\u00f2 us explicarem alguns dels punts m\u00e9s importants. A continuaci\u00f3 veurem, pas a pas, el proc\u00e9s de fabricaci\u00f3:<\/p>\n

\"Captura<\/p>\n

 <\/p>\n