Entrevistem a M\u00aa Eugenia Alberti, directora de la Revista JOYCE.<\/p>\n
25 anys al capdavant de la revista Joyce. Li ha passat r\u00e0pid aquest primer quart de segle? Li d\u00f3na un significat especial?<\/strong><\/p>\n 25 anys donen per a molt. He viscut \u00e8poques vertiginoses i per\u00edodes d’una lentitud de tortuga. Els uns i els altres solen coincidir amb els moments fastos i els temps ombr\u00edvols, moments dif\u00edcils que semblen no acabar-se mai. Pensant-ho detingudament, aquest treball m’ha perm\u00e8s treure el millor de mi mateixa, \u00e9s a dir, la meva capacitat de comunicaci\u00f3, i tenir l’enorme sort de trobar uns bons lectors per comunicar amb ells.<\/p>\n Sempre havia volgut ser periodista?<\/strong><\/p>\n Mai se m’havia passat pel cap. El meu pare s\u00ed que ho era, i jutge. De fet, jo no s\u00f3c periodista. S\u00f3c llicenciada en Filologia Francesa, per\u00f2 una fant\u00e0stica casualitat em va portar a entrar al staff d’una revista directament amb el c\u00e0rrec de Redactora Cap, i amb l’enc\u00e0rrec de rellan\u00e7ar-la i de convertir-la en una cosa molt diferent. Aquesta revista va ser Dunia.<\/p>\n Com s’aconsegueix estar 25 anys al capdavant d’una revista com Joyce?<\/strong><\/p>\n Amb passi\u00f3, amb entusiasme, amb bona gent al voltant, amb professionals que s’identifiquen amb les intencions i el contingut de la revista i que saben capejar els tants moments amargs que la premsa escrita est\u00e0 vivint.<\/p>\n Qu\u00e8 \u00e9s Joyce per a vost\u00e8?<\/strong><\/p>\n Una obsessi\u00f3 sublim i una intoxicaci\u00f3, una droga molt dura.<\/p>\n Qu\u00e8 \u00e9s el que m\u00e9s li agrada de la seva professi\u00f3? I el que menys?<\/strong><\/p>\n De la meva professi\u00f3 m’agrada tot. Fer una revista \u00e9s una cosa m\u00e0gica. Un privilegi. No hi ha res que no pugui agradar a qui estima escriure i comunicar. Nom\u00e9s hi ha un per\u00f2, en el meu cas particular: haig d’alternar el meu treball creatiu amb un treball comercial, pel qual realment no estava preparada.<\/p>\n En aquests 25 anys ha viscut situacions pol\u00edtiques, socials, culturals molt diferents. Quin ha estat el moment m\u00e9s complicat que li ha tocat viure com a directora de la revista?<\/strong><\/p>\n Cap. Una revista com JOYCE t\u00e9 per comesa contemplar el m\u00f3n en totes les seves facetes, en tots els seus canvis, per\u00f2 precisament no en els pol\u00edtics, per a aix\u00f2 ja estan altres publicacions. En qualsevol cas els moments m\u00e9s dif\u00edcils -hi ha hagut pocs- s\u00f3n els inevitables atacs a la llibertat de premsa.<\/p>\n Com s’adapta Joyce a la nova era digital?<\/strong><\/p>\n Com pot. Estem -i no pensem abandonar-ho- en un projecte per millorar la nostra pres\u00e8ncia a la xarxa, que en l’actualitat, deixa molt\u00edssim a desitjar. No ens satisf\u00e0 a cap de l’equip. Per\u00f2 despr\u00e9s de diversos intents, en aquesta ocasi\u00f3 volem pensar molt b\u00e9 aquest projecte perqu\u00e8 sigui tan radicalment diferent i original com \u00e9s la seva versi\u00f3 de paper.<\/p>\n Quin \u00e9s el futur de les revistes de paper de tota la vida?<\/strong><\/p>\n Jo no s\u00f3c endevina. Els auguris s\u00f3n demolidors per\u00f2 passen els anys i aqu\u00ed seguim les revistes de paper. Hi ha estudis per a tots els gustos i jo em remeto a les \u00faltimes declaracions d’un pes pesant en la premsa, a m\u00e9s a la televisiva: Tommy Evans, Director de la CNN Internacional: \u201ces deia que la televisi\u00f3 acabaria per la r\u00e0dio, i l’ha enfortit. El mateix passar\u00e0 amb el digital. No podr\u00e0 amb la premsa escrita\u201d. I a aix\u00f2 jo personalment afegeixo, molt especialment, en revistes d’opini\u00f3 i estil de vida, com \u00e9s la nostra, que es coneixen ja com revistes ‘n\u00ednxol’.<\/p>\n En Joyce podem trobar articles d’opini\u00f3, de moda, viatges i fins a gastronomia. Com definiria vost\u00e8 la seva publicaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n Molt ‘touche \u00e0 tout’. \u00c9s una revista d’opini\u00f3 que contempla tots els camps que interessen a un determinat grup de gent d\u2019avui, que s\u00f3n molts i ecl\u00e8ctics. Per aix\u00f2, perqu\u00e8 la revista sigui completa ha d’acostar-se a tots aquests aspectes de la vida. Per desgr\u00e0cia ens deixem algun fora.<\/p>\n Quin perfil de p\u00fablic llegeix Joyce?<\/strong><\/p>\n M’agrada molt que em facin la pregunta en perfecte castell\u00e0 i no nomenin target al p\u00fablic que s’interessa per la nostra revista. Els nostres lectors i lectores s\u00f3n majors de 30 anys, amb un alt percentatge de llicenciats universitaris, de sensibilitat molt contempor\u00e0nia i per descomptat, interessats en trobar en una publicaci\u00f3 alguna cosa diferent a l’oferta del quiosc. I en aquest cas Joyce compleix les seves expectatives, per\u00f2 jo li diria que el m\u00e9s important dels nostres lectors \u00e9s la seva qualitat humana, intel\u00b7lectual i sobretot una lleialtat infrangible.<\/p>\n Com veu el periodisme que es fa avui dia?<\/strong><\/p>\n Dep\u00e8n de quin periodisme, de quin peri\u00f2dic o de quina revista. Exceptuant el grup conegut com a premsa rosa, que no \u00e9s el meu, la resta devien tenir la seva personalitat, els seus criteris i la seva forma d’entendre el contemporani. No hi ha un periodisme global, mediocre o brillant…<\/p>\n Creu que revistes femenines com Joyce ajuden a la dona a aconseguir la igualtat respecte als homes?<\/strong><\/p>\n M’agradaria aclarir-los un punt. Joyce no \u00e9s exactament una revista femenina. Comen\u00e7ant per les seves portades, que en explicades ocasions porten la figura d’una dona. El seu contingut intenta repartir equitativament els temes entre homes i dones. Les nostres columnes d’opini\u00f3, una mica del m\u00e9s llegit en Joyce, no tenen g\u00e8nere, no van dirigides a la dona, com no ho van els nostres temes d’art, cultura, arquitectura, disseny, gastronomia… Tots aquests camps no tenen sexe. En moda i imatge, pr\u00e0cticament tots els n\u00fameros intenten per igual satisfer la curiositat per la innovaci\u00f3 d’ells i elles. I quant a aconseguir la igualtat, a Joyce creiem totalment en la igualtat equilibrada entre els sexes i els nostres lectors no estan en absolut immersos en aquest tema. Per\u00f2 si vost\u00e8 em pregunta si som feministes, tot l’equip ho \u00e9s. I si a vegades ocasions cal deixar-ho palesa, ho fem.<\/p>\n Quins s\u00f3n per a vost\u00e8 les claus per aconseguir l’\u00e8xit?<\/strong><\/p>\n No tinc la menor idea. Tant de bo ho sab\u00e9s, per\u00f2 l’\u00e8xit \u00e9s per a mi i el meu equip una cosa molt relativa que canvia amb els costums, la cultura i l’educaci\u00f3 d’un pa\u00eds. Si l’\u00e8xit \u00e9s estar exposat tot el dia al photocall, estar convidat a les millors festes i vendre centenars de milers d’exemplars a for\u00e7a de missatges en principi superficials i perillosos, preferim no tenir \u00e8xit.<\/p>\n T\u00e9 cap projecte a curt termini?<\/strong><\/p>\n En Joyce vivim sempre a curt i mig termini, la qual cosa fa la revista m\u00e9s fresca i din\u00e0mica. Ens enfrontem a cada n\u00famero com si fos el primer, i passant al terreny pr\u00e0ctic, el nostre projecte \u00e9s trobar el nostre lloc ideal a la xarxa i millorar dia a dia la revista en paper.<\/p>\n <\/p>\n Petites degustacions<\/strong><\/p>\n \u00a0<\/strong><\/p>\n Li agrada el vi?<\/strong><\/p>\n Aix\u00f2 li pot semblar a vost\u00e8 un vil piloteig per\u00f2 a mi m’agrada molt el vi per\u00f2 nom\u00e9s un, i \u00e9s seu. Ja ho he dit en p\u00fablic i en privat, des de la meva revista i en totes les entrevistes que m’han fet: m’agrada molt el vi blanc, fred, amb una pedra de gel, \u00fanica i exclusivament Vinya Esmeralda. \u00c9s alguna cosa consubstancial a la meva vida.<\/p>\n Quin \u00e9s el millor moment per prendre una copa de vi?<\/strong><\/p>\n Per ser sincera el vi \u00e9s un bon company per als bons moments per\u00f2 \u00e9s tamb\u00e9 un c\u00f2mplice perfecte dels dolents.<\/p>\n Una can\u00e7\u00f3 per degustar un bon vi.<\/strong><\/p>\n Tamb\u00e9 dep\u00e8n de l’hora, la companyia, el paisatge, l’ambient… De Mozart a Leonard Cohen hi ha centenars de milers de m\u00fasiques de fons prop\u00edcies i inoblidables.<\/p>\n Un rac\u00f3 on es perdria.<\/strong><\/p>\n La meva casa de tant en tant, i m\u00e9s lluny qualsevol lloc del mapa de Fran\u00e7a que no sigui Par\u00eds, on he viscut molt\u00edssims anys, Portugal, It\u00e0lia i Gr\u00e8cia.\u2028\u2028En qui es reencarnaria.<\/strong><\/p>\n D\u00e9u em lliuri! Reencarnar-me! I fer passar a un altre karma les vicissituds, bogeries, errors, riscos, que jo he passat a aquesta vida… No li desitjo aquest panorama a un altre ser vertebrat a invertebrat.<\/p>\n Un defecte i una virtut.<\/strong><\/p>\n De vegades els defectes i les virtuts estan separats per un subtil\u00edssim fil per\u00f2 posats a haver de triar nom\u00e9s un, l’egoisme i la generositat.<\/p>\n Qu\u00e8 fa en el seu temps lliure?<\/strong><\/p>\n No tinc temps lliure. Com ja he dit estic perfectament intoxicada amb el meu quefer i quan ho deixo una miqueta m’entra un mono horror\u00f3s. Sense el que tampoc puc viure \u00e9s sense llegir i cuinar.<\/p>\n Qu\u00e8 volia ser de petita?<\/strong><\/p>\n De petita i de gran: ballarina. I segons els meus parents i amics no se’m donava ni se’m d\u00f3na gens malament. S\u00f3c una persona en constant moviment.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Entrevistem a M\u00aa Eugenia Alberti, directora de la Revista JOYCE. 25 anys al capdavant de la revista Joyce. Li ha passat r\u00e0pid aquest primer quart de segle? Li d\u00f3na un significat especial? 25 anys donen per a molt. He viscut \u00e8poques vertiginoses i per\u00edodes d’una lentitud de tortuga. Els uns i els altres solen coincidir […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":472,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[20],"tags":[],"class_list":["post-1870","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-persones-inspiradores"],"yoast_head":"\n