{"id":1861,"date":"2016-10-18T00:00:00","date_gmt":"2016-10-18T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/jeanleon.com\/2016\/10\/18\/vi-i-pop-culture\/"},"modified":"2023-08-11T12:23:26","modified_gmt":"2023-08-11T12:23:26","slug":"vi-i-pop-culture","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/jeanleon.com\/ca\/vi-i-pop-culture\/","title":{"rendered":"Vi i Pop Culture"},"content":{"rendered":"

In vino veritas… et artem. Rafa Moreno<\/span><\/em><\/p>\n

La hist\u00f2ria de l’art i el vi, inevitablement, van unides. Aix\u00ed, la representaci\u00f3 de la cultura del vi en les diferents expressions art\u00edstiques al llarg de la hist\u00f2ria \u00e9s la pr\u00f2pia representaci\u00f3 de la hist\u00f2ria de la civilitzaci\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

Una mica d’hist\u00f2ria<\/strong><\/h4>\n

Egipcis, grecs, etruscs, romans, fenicis… totes les cultures han interpretat la import\u00e0ncia de la viticultura i l’elaboraci\u00f3 de vi<\/strong> en les seves m\u00faltiples recreacions art\u00edstiques, amen de ser objecte sagrat en diverses lit\u00fargies.<\/p>\n

Aliment sagrat de faraons, nobles i clergat, el vi en l’antiguitat<\/strong> era met\u00e0fora viva de celebracions en honor a de\u00eftats i un s\u00edmbol de riquesa i prosperitat. Aix\u00ed queda plasmat en m\u00faltiples murals i gravats en les cultures immediatament posteriors al neol\u00edtic.<\/p>\n

De fet, el vi com a expressi\u00f3 d’autor, com a producte cultural, pot situar-se en l’antic Egipte, on s’han trobat restes d’antigues vaixelles on es pot llegir el nom de l’elaborador i per a qui estava fet el vi. \u00abL’any 30, els bons vins del ben regat terreny del temple de Rams\u00e8s II en Per-Amon. Bodeguer: Tum\u00e9s.\u00bb Possiblement parlem de la primera \u00abetiqueta\u00bb d’un vi de finca<\/strong>.<\/p>\n

Sabem que el tema d\u00f3na per molt, per\u00f2 ens centrarem en el tracte que la cultura popular<\/strong> dispensa en el vi en l’actualitat.<\/p>\n

 <\/p>\n

Al cinema<\/strong><\/h4>\n

\u00c9s curiosa la paradoxa que es d\u00f3na\u00a0en el cinema<\/strong>. De mirades estretes, el tracte del vi \u00e9s un lloc com\u00fa i bic\u00e8fal: En la majoria de les ocasions el vi nom\u00e9s \u00e9s un attrezzo<\/strong>, o a tot estirar, recurs de guionista, una caracteritzaci\u00f3 del personatge per vestir-lo amb una \u00e0uria de classe i cultura, de sofisticaci\u00f3, explotant el missatge de (fals) esnobisme i frivolitat, tant propi d’herois com d’antiherois. Aqu\u00ed tenim a James Bond<\/strong> i la seva afici\u00f3 per al xampany Bollinger o a l’etern dolent Hannibal Lecter<\/strong> i la seva predilecci\u00f3 pel Chianti de la Toscana.<\/p>\n

Per altra banda, el tracte del vi en la gran pantalla<\/strong> des del mateix sector peca d’endog\u00e0mia i un ultra tecnicisme que mant\u00e9 allunyats als no experts. Al p\u00fablic no iniciat els costa trobar acomodament en documentals produ\u00efts en la seva majoria des del mateix sector per al mateix sector. Per altra banda, els intents de fer del m\u00f3n del vi un marc que englobi el cinema m\u00e9s comercial i accessible, tampoc ha tingut massa \u00e8xit. Potser amb l’excepci\u00f3 d’Entre Copes<\/strong><\/em>.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"giphy\"<\/p>\n

 <\/p>\n

A les s\u00e8ries de televisi\u00f3<\/strong><\/h4>\n

Les s\u00e8ries de televisi\u00f3<\/strong> s\u00f3n indiscutiblement, el boom dels nostres dies i on millor es reflecteix la societat actual… excepte, evidentment, en el tracte al vi: Mad Men, Cougar Town, Big Bang Theory<\/em>… no importa el g\u00e8nere. La tend\u00e8ncia consisteix a fer jugar al vi un rol pacificador, sedant, buscant en ell una resposta alcoh\u00f2lica (i socialment acceptada) a tots els tipus de problemes que assetgen als protagonistes i que troben en el vi un lloc com\u00fa de consol i base per a la seva socialitzaci\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

En altres formats<\/strong><\/h4>\n

Tot i aix\u00ed, s\u00f3n antics formats com el c\u00f2mic i les novel\u00b7les gr\u00e0fiques<\/strong> els que donen en el vi un tracte modern i innovador. Agafem com a exemple la novel\u00b7la gr\u00e0fica Els Ignorants d’\u00c9tienne Davodeau<\/em> (Ed. La C\u00fapula), Un preci\u00f3s exercici did\u00e0ctic on, un novel\u00b7lista gr\u00e0fic i un viticultor, amics, s’expliquen els seus respectius oficis. Aconsegueixen fer viatjar al lector per a les dues professions sense recan\u00e7a, amb una curiositat que s’alimenta p\u00e0gina rere p\u00e0gina. Sens dubte, un exemple a seguir.<\/p>\n

La literatura<\/strong>, des de Plinio el Viejo o Omar Kayan, passant per Shakespeare o Dumas, tamb\u00e9 ha lloat les bondats del vi, per\u00f2 ning\u00fa ho ha fet com Roald Dhal<\/strong> i la seva m\u00edtica \u00abLa Cata\u00bb<\/em>, quasi un estudi sociol\u00f2gic.<\/p>\n

Avui, guies de vins de supermercats, \u00abhow’s to\u00bb i altre assajos omplen els lineals de llibreries. Encara que s\u00f3n els nous formats del social media<\/strong> on la veu del vi respira amb m\u00e9s llibertat. Bloggers, cr\u00edtics i periodistes troben el seu espai a la xarxa. Est\u00e0 en mans del lector separar el gra de la palla.<\/p>\n

Tot el que hem parlat anteriorment tamb\u00e9 \u00e9s v\u00e0lid si parlem de m\u00fasica<\/strong>. I no cal retrocedir en un passat remot. El tracte que se li atorga entre corxeres tamb\u00e9 juga un paper important la vessant emocional. P\u00e8rdues, amors i desamors, soledats i celebracions es reguen amb vi i melodies. Per a mostra cinc exemples<\/strong>:<\/p>\n