“Tenia talent, intel·ligència i la força de voluntat per fer coses excepcionals”

Descobrint Jean Leon

21/09/2017

Jean A. Leon coneixia a la perfecció el seu pare. Aprofitant una de les seves visites a Catalunya, vam tenir el plaer de compartir amb ell un dinar íntim i agradable en el nostre Centre de Visites. Entre vinyes, vins i la bodega que va fundar el seu pare l'any 1963, el vam recordar i vam posar en valor el llegat que va deixar.

Què és el primer que et ve al cap quan escoltes el nom Jean Leon? 

En el restaurant i en el que va construir a Beverly Hills i a Malibú però també en els vins.

Què és el que més destacaries de la seva personalitat?

La seva força de voluntat. Tenia una d'aquelles personalitats que fan que, si volia alguna cosa, la seva força de voluntat l'empenyés a aconseguir-ho.

Què vas aprendre d'ell?

El negoci del restaurant i la seva forma de veure el món.

Com recordes el moment que vau arribar a Barcelona (1962) per conèixer la vostra família espanyola?

Ho recordo perfectament. Vàrem arribar a l'Estació de França i veníem amb tren. Teníem un d'aquests compartiments per a sis persones, i vam arribar tota la família. Hi havia una dotzena de ties i oncles, i 15 o 20 cosins. Tots apinyats en aquell vagó tan petit.

Qué creus que és el que més valoraven les estrelles de Hollywood de la seva personalitat?

La seva discreció. Les estrelles no volien que res sortís als diaris i el meu pare mai deixava que entressin càmeres al restaurant. No deixava passar a reporters ni res per l'estil. No deixava que ningú anés de taula en taula tret que sabés que eren amics. Així que sabien que quan venien al restaurant ningú els molestava.

Amb quin actor o actriu tenia més amistat?

Els seus millors amics van ser Robert Wagner i Natalie Wood. Els coneixia des d'abans d'obrir La Scala. Els va conèixer quan encara treballava de cambrer a Villa Capri i va mantenir la seva amistat amb ells fins que la Natalie va morir, i després fins que ell va morir.

Molt poca gent saps que si no hagués sigut pel fatídic accident de cotxe que va acabar amb la seva vida, James Dean hauria sigut el teu padrí. Per què creus que van fer tanta amistat, inclús fins al punt de plantejar-se obrir un restaurant junts?

En aquesta època James Dean ja havia fet la seva primera pel·lícula i amb Nick Ray y Natalie Wood anaven sovint al Villa Capri i el meu pare els atenia. Va establir relació amb James Dean i Lew Bröcker. Es van fer molt amics abans que James Dean fos famós. Això passa molt sovint amb la gent de Hollywood. En qui més confien és en les persones que van conèixer abans de fer-se famosos, perquè l'amistat ja existia abans de que arribés la fama.

Com definiries l'estil de vida de Jean Leon?

Li encantava portar el que es podria definir com un estil de vida luxós. Quan viatjava, sempre anava en primera classe. Sempre menjava en els millors restaurants i s'allotjava en els millors hotels i viatjava amb el que podria considerar-se la crème de la crème de del món del vi o del món dels restaurants o de Hollywood.

Per què creus que va aconseguir tot el que es va proposar?

Per la seva força de voluntat. Tenia aquest ímpetu per fer coses excepcionals. Tenia talent, tenia intel·ligència i tenia la força de voluntat per fer-ho. Així que, encara que va començar sense res, va acabar tenint tot el que es va proposar.

Ets dels que pensa que darrera un gran home sempre hi ha una gran dona?

Sí. En el cas de la meva mare, ella era la que s'encarregava de la casa. Això li permetia al meu pare sortir i fer el que volia. Sabia que la mare era a casa cuidant-nos a mi i la meva germana. Així que tenia la vida domèstica resolta.

Com definiries a la teva mare?

Era fantàstica. Era una de les poques persones que he conegut que mai va tenir enemics. No queia malament a ningú. Tothom l'estimava.

Creus que al teu pare li van quedar somnis per complir?

Al final de la seva vida volia mudar-se a Tailàndia, a Phuket, i obrir-hi un restaurant. Bàsicament per tenir un lloc on anar a dinar. Ja coneixia a tota la gent que volia conèixer. Havia obert els seus restaurants, havia creat el seu vi però en aquell moment no volia treballar molt, només volia tenir un lloc on poder anar. Anava a obrir un restaurant a Tailàndia, però, lamentablement, va morir abans.

Què opines del llegat que ha deixat?

El vi és el seu principal llegat. Els restaurants vénen i van. El restaurant des de molt abans de la seva mort, quan hi anava només veia caps canosos. Hollywood havia canviat. Però el vi segueix aquí.

Ets sibarita com ell?

Una mica diferent a ell. També m'agrada sortir a sopar, gaudeixo del bon vi, però no sóc, ni de bon tros, tan crític com era ell. Jo tinc un caràcter una mica més fàcil.

Què és el que més t'agrada dels vins Jean Leon?

M'agrada el seu caràcter, la seva profunditat ... el bouquet, el gust ... pràcticament tot. Crec que Torres ha continuat els vins molt, molt bé.

Segueixes vinculat, d'alguna manera, a la bodega que va fundar el teu pare?

Segueixo sent molt amic de la família Torres. Cada vegada que vinc a Barcelona veig al Miguel o a la Mireia. En Miguel (pare), no el veig tant, perquè sempre està molt ocupat.

 

 

 

 

 

 

Categorías: Descobrint Jean Leon